Els humans som vivents necessitats. Els desitjos donen a conèixer a la nostra ment i al nostre sentir aquestes necessitats. Som éssers de desitjos. Aquests desitjos, per causa del nostre accés a la DA de la realitat, són desitjos sempre insatisfets.
Els mestres de la gran qualitat humana aconsellen no viure residint i identificats amb la nostra dimensió relativa, la qual pivota sobre la necessitat i la seva resolució. Vegem les raons d'aquest consell. Residir a la mateixa dimensió relativa és identificar-se amb ella, és a dir, identificar-se amb la pròpia estructura de desitjos i temors i, conseqüentment, amb els propis records i expectatives. Qui s'identifica amb la seva estructura de desitjos, que és identificar-se amb la seva estructura de necessitats, carrega sobre si amb els temors que acompanyen els desitjos, com l'altra cara indivisible de la seva realitat; carrega amb els seus records i amb les expectatives que es generen des dels desitjos i els records.
Volem advertir el parentiu en la pretensió i la similitud entre la nostra idea que totes les espècies vivents han de modelar la immensitat que els envolta a la mesura de les seves necessitats de supervivència, del seu sistema cerebral, sensitiu i operatiu i el principi antròpic de Hawking.
Shinkichi Takahashi (1901-1987) poeta japonès i monjo budista zen. Després d'una etapa d'influència de l'avantguarda europea va convertir la seva poesia, sota l'influx del budisme zen, en un espai de contemplació de la natura i el món urbà del Japó de la postguerra. Presentem una petita selecció extreta del seu llibre: "En la quietud del mundo" (de l'editorial Pre-Textos, 2018).
Matèria orgànica Sèrie de treballs pictòrics de petit format realitzats per Pere Rius en el 2017.
Un grup de 15.000 científics de 184 països han alertat, per segona vegada en 25 anys, de les negatives tendències ambientals que amenacen "seriosament" el benestar humà i causen danys "substancials" i "irreversibles" a la Terra. Advertència dels científics del món a la Humanitat: Un segon avís és el títol de l'article que signen aquest dilluns a la revista BioScience, en què parlen de les "senyals òbvies que anem per un camí insostenible", encara que també ofereixen accions per intentar revertir les tendències actuals. Segons la seva opinió, gairebé tots els problemes que afecten el planeta són ara "molt pitjors" que en el seu primer crida, de 1992.
Aquest treball parteix de l'observació que la generació dels 'millennials', en la seva gran majoria, no s'interessa per les qüestions al voltant de l'espiritualitat. Particularment observem que no s'acosta a les grans tradicions de saviesa de la humanitat, la qual cosa per a nosaltres, suposa un greu problema per les conseqüències que comporta l'absència del cultiu del doble accés a la realitat, és a dir de la qualitat humana profunda (CHP ). Sabem per l'epistemologia axiològica plantejada per Corbí (EA) que l'accés a la CHP, l'espiritualitat, és condició d'humanitat, de manera que no tenir accés a ella ni tenir-la en compte, té conseqüències perjudicials en la supervivència de l'espècie.
Oferim aquí algunes reflexions de Todorov (1939-2017) extretes de: Los enemigos íntimos de la democracia. Galaxia Gutenberg, 2016. 206 p. —- “La barbàrie ens amenaça tots des de l’interior –deia aquest semiòleg i humanista en una entrevista-. Tots som potencialment bàrbars, en certs actes i actituds que consisteixen a no reconèixer la plena humanitat dels altres perquè són diferents, i tractar-los amb condescendència, menyspreu o hostilitat”.