skip to Main Content

Libro: San Ignacio desde la Sociedad de Conocimiento. Análisis antropológico del Principio y Fundamento para la sociedad de conocimiento, desde la perspectiva de la epistemología axiológica.

Héctor Gómez Mora Este es el Trabajo de final de grado en Filosofía en el que el autor inspirado por la nueva lectura de textos  que presenta Marià Corbí en su libro "Proyectos colectivos para sociedades dinámicas" del Sutra del Diamante, Chandogya-Upanishad, Los evangelios sinópticos (Mateo, Marcos, Lucas, Juan), Carta a los romanos y El Corán , se propone en este trabajo analizar el capítulo "Principio y fundamento" de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio. Lo hace desde el convencimiento de la certeza de la afirmación de Corbí: «de los sabios que nos precedieron tendremos que heredar su gran cualidad humana (la espiritualidad de nuestros antecesores) y su sabiduría para cultivarla, pero no podremos heredar sus modos concretos de llevarla a cabo"
Read More

NOVETAT EDITORIAL – La mente y la cualidad humana. Principios de Epistemología 8

Marià Corbí Aquest escrit, com els anteriors de Marià Corbí, neix de la preocupació per uns problemes tan complexos que el porten a tornar una vegada i una altra sobre les principals temàtiques de l'epistemologia axiològica per aclarir-les el més possible. Aquest tractat, com els que l'han precedit, no pretén fer una sistemàtica de tot allò aconseguit, sinó un aprofundiment progressiu fruit de tornar a afrontar els mateixos problemes amb més i més profunditat, per tal d'aconseguir-ne una mica més de llum. Corbí al final del llibre acaba sintetitzant el que ha après durant els llargs anys de recerca.
Read More

La via del cor i la via de la ment

Marià Corbí Si fem una comparació entre les religions i grans corrents espirituals de la història de la humanitat, veiem que es poden dividir en dos grans grups: les religions i tradicions espirituals que treballa per accedir a la dimensió absoluta i a la qualitat humana profunda des del cor, és a dir, des del sentir profund, i les que treballen des de la ment. Aquests dos grans blocs es contraposen també que, les que treballen des del cor són teistes, i les que treballen des de la ment no són teistes. Aquests dos grups també estan situats a l'espai: les tradicions teistes són principalment occidentals i les tradicions no teistes són principalment orientals. Les tradicions teistes usen principalment narracions i símbols, i les tradicions no teistes usen preponderantment argumentacions i raons.
Read More

És per la parla que tenim accés a la dimensió absoluta

CETR És una constatació de l'epistemologia axiològica. Però definim primer epistemologia axiològica i dimensió absoluta. Epistemologia axiològica és la disciplina que estudia com es generen, quin paper juguen, on es fonamenten, com es transmeten, com es transformen els fenòmens axiològics humans, és a dir allò que considerem valuós a nivell individual i col·lectiu. Dimensió absoluta de la realitat, absoluta en sentit etimològic 'ab-soluta' com a 'solt de'. Sorgeix com a fruit de la parla. L'acte concret de la parla que és la llengua possibilita traslladar el significat de les realitats a un suport acústic. La llengua permet traspassar el significat de la cosa a la paraula, i això vol dir traslladar l'estimulació de la cosa per als individus, a un suport acústic, el significant.
Read More

Les societats de coneixement: una oferta-imposició de felicitat

José Manuel Bobadilla Vivim en un període de transició que empeny, inevitablement, tota la humanitat cap a models culturals basats en el coneixement i el creixement exponencial de ciències i tecnologies, amb nous productes i serveis. Això és un fet inqüestionable, només cal mirar al nostre voltant per constatar que, cada cop més, la ciència i la tecnologia està entrant en tots els àmbits de la nostra quotidianitat. El problema que es presenta, és que aquest canvi cultural, es viu més com una imposició que no pas com una oferta-imposició, i encara menys, com una oferta-imposició de benestar, qualitat de vida i felicitat. I a què és degut això? Segurament per no poder entendre que les societats de coneixement no són una creació del sistema actual, sinó una nova forma cultural derivada directament de les formes de supervivència.
Read More

Egocentración y egoísmo

Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.
Read More

Allò natural-digital a les societats de coneixement

José Manuel Bobadilla L'epistemologia axiològica ens ofereix algunes dades per afrontar aquesta qüestió: (1) No som ningú vingut a aquest món, sinó que som aquest món, (2) no hi ha un món natural allà fora i (3) som un animal constituït com a tal per la llengua i el nostre món és una modelació a la mida de les nostres necessitats. Des d'aquestes dades podem dir que el món humà és un món modelat per la llengua i, en conseqüència, afirmem que no hi ha un món natural allà fora, ja que tot és una modelació feta des de la llengua, però això vol dir que tota modelació que faci lanimal-humà és no-natural o artificial? No.
Read More

La nostra condició animal i el temps-espai.

Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors. Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai? Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix ​​que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.
Read More
Back To Top