20
Shinkichi Takahashi (1901-1987) poeta japonès i monjo budista zen. Després d'una etapa d'influència de l'avantguarda europea va convertir la seva poesia, sota l'influx del budisme zen, en un espai de contemplació de la natura i el món urbà del Japó de la postguerra. Presentem una petita selecció extreta del seu llibre: "En la quietud del mundo" (de l'editorial Pre-Textos, 2018).
En el seu llibre "Reinventar les organitzacions" (2016) Frédéric Laloux classifica les organitzacions en cinc tipus segons la seva manera de gestionar-se. Ens interessa presentar un exemple d'empresa Teal extret del llibre, entre molts d'altres, que ens permet confirmar la viabilitat d'aquest tipus d'organització. De manera sintètica podem dir que el funcionament de les empreses Teal es basa en la confiança com a mode essencial de relació entre col·legues en un entorn on tota la informació és compartida i on la presa de decisions es realitza usant el procés dels consells (qualsevol persona pot prendre una decisió però abans ha de consultar a les parts afectades i als experts en la matèria). Cada treballador té total responsabilitat per l'organització i tots tenen la mateixa vàlua bàsica que es desenvolupa en un entorn emocionalment i espiritualment segur. Presentem el cas d'Buurtzorg una empresa d'infermeres originària d'Holanda que no treballen a l'hospital sinó que van a les cases de la gent gran o que han tingut un accident.
Des de l’any 2015 CETR té un conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. Conveni de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) ha concedit al CETR el reconeixement com…
El cos humà alberga bilions de microbis que conformen tot un món en simbiosi amb el seu entorn. Aquests microscòpics i multitudinaris companys vitals no només modelen els nostres òrgans, ens protegeixen de malalties i influeixen en el nostre comportament, sinó que, a més, resulten clau a l'hora d'entendre el funcionament de la vida. Ed Yong ens convida a mirar-nos no com a “individus” sinó com a receptacles interdependents dels microbiomes que conformen tots els éssers vius.
Matèria orgànica Sèrie de treballs pictòrics de petit format realitzats per Pere Rius en el 2017.
Com va començar a interessar-se per la pau interior? La meva primera feina va ser d’advocat a Brussel·les i vaig descobrir que molts conflictes eren el resultat de malentesos. I mirant-me els malentesos, vaig veure que eren el resultat d’una combinació de parlar malament i d’escoltar malament. Vaig adonar-me que utilitzava molta energia per buscar solucions a conflictes que en el fons eren d’una altra naturalesa. Una naturalesa de coneixement de si mateix, d’escoltar l’altre i d’empatia. I vaig adonar-me que durant la meva formació d’advocat, que és una feina de relacions humanes, ningú em va ajudar a gestionar aquesta mena de conflictes. No vaig rebre ni una sola classe ni un sol curs d’escoltar, per exemple. O d’intel·ligència emocional. Què són les emocions, què volen dir? I tampoc cap curs sobre el coneixement d’un mateix, de com és l’humà, com funciona, res.
Aquest treball parteix de l'observació que la generació dels 'millennials', en la seva gran majoria, no s'interessa per les qüestions al voltant de l'espiritualitat. Particularment observem que no s'acosta a les grans tradicions de saviesa de la humanitat, la qual cosa per a nosaltres, suposa un greu problema per les conseqüències que comporta l'absència del cultiu del doble accés a la realitat, és a dir de la qualitat humana profunda (CHP ). Sabem per l'epistemologia axiològica plantejada per Corbí (EA) que l'accés a la CHP, l'espiritualitat, és condició d'humanitat, de manera que no tenir accés a ella ni tenir-la en compte, té conseqüències perjudicials en la supervivència de l'espècie.
En Carles Capdevila moria l’1 de Juny 2017, deixant-nos infinitat de pàgines plenes de saviesa. N’hem volgut recollir una petita tria, començant per aquelles “Quinze coses que he après aquest 2015”, un text escrit pocs mesos després que el càncer el forcés a deixar la direcció de l’ARA. Tanca la tria la seva última columna al diari: “Diguem-nos coses boniques”. Amb el desig que la seva bonhomia (amb tota l’amplitud i la fondària del terme!) ens acompanyi sempre.
Publicada a La Vanguardia (9.09.2016, La Contra). Persona meravellosa és la que es meravella i Wilczek, amb els seus retoladors de colors per solucionar problemes, continua meravellat davant els principis de la bellesa de l'univers: harmonia, proporció, simetria, equilibri i economia. Com gaudeix explicant-los! L'univers només els revela a qui s'esforça a descobrir-los. Per això, estem cridats a conrear els llenguatges de la ciència i l'art que desxifren la dansa de la realitat.
