Skip to content

17. COM VIURE DE LA CREATIVITAT

a càrrec de Jaume Agustí

Sense la creativitat de tothom no tenim futur La creativitat és la principal capacitat de la intel·ligència humana: la intel·ligència creativa és allò que ens fa pròpiament humans. Solament si una majoria social desenvolupa i exerceix la intel·ligència creativa  al llarg de la vida en tota activitat, serem capaços d’afrontar un mon en canvi accelerat, ple de reptes, incerteses i gravíssims perills. Ja no podem descarregar la nostre responsabilitat en les elits, líders o especialistes, que ja han demostrat la seva impotència per gestionar tota aquesta complexitat del mon actual.

12, 19 i 26 de març i 2 d’abril
4 dijous, de 19:00 a 20:30 h.

Aportació: 60 € (fraccionable)

    Nom *

    e-mail *

    Telèfon

    COM VIURE DE LA CREATIVITAT  http: //www.homoquaerens.info/

    Sense la creativitat de tothom no tenim futur La creativitat és la principal capacitat de la intel·ligència humana: la intel·ligència creativa és allò que ens fa pròpiament humans. Solament si una majoria social desenvolupa i exerceix la intel·ligència creativa  al llarg de la vida en tota activitat, serem capaços d’afrontar un mon en canvi accelerat, ple de reptes, incerteses i gravíssims perills. Ja no podem descarregar la nostre responsabilitat en les elits, líders o especialistes, que ja han demostrat la seva impotència per gestionar tota aquesta complexitat del mon actual. Un mon en  canvi continu – de mitjana a EEUA  es canvia de domicili cada dos anys i de feina 12 vegades al llarg de la vida. Un mon ple de reptes – manipulació genètica, implants de dispositius electrònics amb intel·ligència artificial, desplaçats dels llocs de treball per robots etc. – i de perills gravíssims – pol·lució, canvi climàtic, armes de guerra atòmiques, químiques i biològiques robotitzades etc. Contra els estats centralitzadors, ens cal una veritable emancipació política: les democràcies creatives, on tothom pugui contribuir a donar direcció al creixement tecnològic accelerat i a la distribució de la riquesa.  Si no ens hi posem tots ningú ens ho donarà fet. I tenim  la capacitat per fer-ho. Per tant, ens convé molt ser conscients  de la nostra intel·ligència creativa, una capacitat de tothom des del naixement que, per moltes raons histèriques deixem d’exercir molt aviat en la vida, però que en un mon de canvi continu i constant incertesa, és necessari exercir en tota activitat, per viure bé com mai i no acabar molt malament.

    La mà creativa Hem fixaré en cinc aspectes de la intel·ligència creativa mútuament dependents , que faré correspondre als dits de la ma.

    L’índex, l’interès per la realitat. El dit que apunta a allò que sentim important. Té molts graus, des dels instints animals a la curiositat  fins al grau  més alt que és l’amor. És l’energia de la intel·ligència, sense ell els talents no serveixen de res.

    La parla, el dit del mig, el mediador. La parla creació de la vida i el seu poder creatiu més meravellós. Amb els significats- comuns, valoratius, científics,, polítics etc. – la parla va creant el mon en que vivim. La intel·ligència humana inseparable de la vida en comú, es van constituint mitjançant la parla. Compta amb qui controla la parla, perquè domina el mon.

    La vida en comú, el dit anular o de l’anell La vida humana és vida en comú, cooperació. I aquesta per ser creativa ja no pot ser  jeràrquica sinó subsidiària. Cada individu i grup -des de la família, el municipi…fins l’ONU – han de tenir assegurada tota l’autonomia o llibertat creativa que poden exercir responsablement. La democràcia creativa exigeix una distribució del poder en tot el teixit social. L’individualisme és la seva perversió.

    El dit petit, la investigació generalitzada  Sense qüestionar el conegut  i obrir-se al desconegut no hi ha veritable intel·ligència creativa. Aquesta comença quan davant d’un problema, enlloc d’aplicar-li el conegut, diem  ‘no ho sé’  i això ens desperta l’interès i la recerca. Aquesta ha de ser generalitzada, per part  de tothom en tot i no sols d’especialistes. La por a arriscar-se, al què diran davant les equivocacions i la presa, son els principals obstacles.

    El polsa, la capacitat d’alliberament  És la més important. Permet no estar sotmès a res: ni al nostres desitjos, pors o  expectatives que tant ens fan sofrir, ni al coneixement i pensament propi. Així permet que l’interès arribi ser amor, la comunicació sincera i implicada, la vida en comú servei mutu i la investigació creativa i benèfica al màxim. Quan es perverteix, l’interès és egoista i la cobdícia insaciable, la parla enganya, la cooperació esdevé dominació i explotació, la investigació es posa al servei del millor postor.

    Back To Top