Les generacions menors de 45 es troben en un descampat a tal, que no hi ha res per menjar, per això l'oferiment que se'ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica. Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós. Quina seria aquesta dada neta i verificable?
Conseqüències del final de la epistemologia mítica
Partim de la definició de “epistemologia mítica” com la interpretació dels textos sagrats com descripcions fidedignes d’aquest món i l’altre.
Des d’aquí una reflexió: que la completa o progressiva desaparició de les societats preindustrials, la generalització de la industrialització, l’assentament de les societats d’innovació contínua, i la globalització que han comportat, estan canviant radicalment la idea que tenim del nostre conèixer i sentir, el que anomenem la nostra epistemologia. Estan canviant de manera que ens veiem arrossegats des d’una epistemologia que creia que el que deien els nostres mites, símbols, i formacions teòriques descrivia com era la realitat mateixa, -actitud que anomenarem “epistemologia mítica” perquè la van generar els mites-, a una epistemologia en la qual sabem que les nostres formacions lingüístiques no descriuen la realitat sinó que la modelen únicament. A aquest segon mode d’epistemologia li direm “epistemologia no-mítica”.
Si tots les nostres maneres de coneixement són modelacions llavors es susciten greus preguntes: ¿què és la veritat, què la revelació, què la qualitat humana profunda?