En què consisteix la lectura simbòlica de les Sagrades Escriptures i dels grans textos espirituals

No podem llegir les Sagrades Escriptures i els grans textos espirituals tal com ho feien els nostres avantpassats. Per fer una nova lectura adequada a les societats de coneixement, el primer pas que caldrà fer és no interpretar-les des de l’epistemologia mítica.

Per fer una lectura simbòlica cal respectar el text original en la seva integritat, sense alterar-lo. Aquest tipus de textos és sagrat, intocable. Es tracta d´interpretar aquests textos tal com ens han arribat per la tradició. Si no els podem interpretar des de l’epistemologia mítica com a descripcions d’esdeveniments reals o paraules realment pronunciades, què signifiquen aquests textos sense epistemologia mítica per a les societats de coneixement?

El significat d’aquests textos ha de ser un significat simbòlic, és a dir, un significat que fa referència a la dimensió absoluta des duna perspectiva o una altra, en un grau o un altre.

En la mesura que es fa referència a la dimensió absoluta, s’entra en l’àmbit de la dada d’aquesta dimensió, d’allò inexplicable, encara que experimentable, d’allò innombrable, de la mateixa manera que no es pot explicar el significat d’una simfonia.

Cal tenir cura de no barrejar el significat del text que s’interpreta simbòlicament, amb la interpretació simbòlica. Cal no barrejar la narració que exposa la curació del paralític de l’Evangeli com un miracle de Jesús, amb la interpretació simbòlica d’aquesta narració. Són com dos nivells d’un mateix text que discorren, parlant sobre el mateix, però sense interferir-se ni tocar-se.

Aquesta és una condició central de la interpretació simbòlica. Sense respectar aquesta condició, no és possible la lectura simbòlica d’un text.

Quan el significat simbòlic ha introduït en l’experiència de dimensió absoluta, ja no hi ha res més a fer o dir, només reconèixer i experimentar la dimensió absoluta, oberta per la interpretació simbòlica.

Allò que apunta la lectura simbòlica d’un text és a conduir a la dada dimensió absoluta, en una o altra perspectiva. El significat d’una lectura simbòlica no es pot interpretar mai com a descripció d’un fet o d’unes paraules. Encara que es vulgui, no es pot perquè s’haurà entrat a la dimensió absoluta innombrable.

Els símbols no es poden interpretar com a descripció, només es poden comprendre i viure, com la música, la poesia, la pintura.

Per aquesta manera de ser de la lectura simbòlica, totes les tradicions religioses coincideixen i impulsen vers la dimensió absoluta, com tota música i poesia, en el seu fons, parlen del mateix.

La lectura simbòlica de les Sagrades Escriptures i dels grans textos espirituals és la clau de volta de la pau entre religions i tradicions espirituals, i és la condició imprescindible per a la pau entre els pobles.

Gràcies a la lectura simbòlica i sense epistemologia mítica, és possible que totes les Sagrades Escriptures i grans textos siguin definitivament de tota la humanitat i per sempre.

Cal no confondre la lectura simbòlica, amb les teories de l’epistemologia axiològica sobre aquest mateix fet. L’epistemologia parla des d’una perspectiva teòrica abstracta dels fets axiològics i també sobre la lectura simbòlica, mentre que la lectura simbòlica és un procediment lingüístic per introduir el pensar i el sentir a la dimensió absoluta.