Quan la diversitat religiosa es treballa a l’aula: una conversa
Article publicat a: Perspectiva Escolar, nº 388, estiu 2016. Conversa entre M. Fradera i Teresa Dalmau, Núria Monteis i Carme Puigderrajols. Parlem de les religions a l’aula: hi ha escoles en què el treball pel coneixement de la diversitat religiosa és una realitat en marxa. Un dissabte al matí, ens reunim quatre mestres per parlar-ne, i per parlar-vos-en: com van ser els inicis, què és el que ens va dur a fer aquesta opció, com ho vivim, reptes, fruits, mancances, necessitats...
Aprendre i gaudir. Entrevista a Frank Wilczek
Publicada a La Vanguardia (9.09.2016, La Contra). Persona meravellosa és la que es meravella i Wilczek, amb els seus retoladors de colors per solucionar problemes, continua meravellat davant els principis de la bellesa de l'univers: harmonia, proporció, simetria, equilibri i economia. Com gaudeix explicant-los! L'univers només els revela a qui s'esforça a descobrir-los. Per això, estem cridats a conrear els llenguatges de la ciència i l'art que desxifren la dansa de la realitat.
Els nostres cossos, nosaltres decidim
Publicat a EL PERIÓDICO: Divendres, 26 d'agost del 2016. De petites ens ho van ensenyar, ens van dir: nenes, noies, quan comenceu a ser dones, vestiu-vos com cal, tapeu-vos els cossos perquè en ells hi ha la temptació, la vergonya, el dimoni. El nostre desig d'homes és impetuós, irrefrenable i no el podem controlar, és més fàcil que sigueu les dones les que us dissimuleu sota les teles per no provocar-lo. A la zona d'on jo vinc, al nord del sud i a l'est de l'oest, ...
Diari: una selecció
Selecció del Diari que Etty Hillesum (Middelburg 1914 - Auschwitz el 1943) va anar escrivint a Amsterdam els últims dos anys de la seva vida. Publicat per primera vegada el 1981, les seves pàgines ofereixen el retrat d’una recerca interior mantinguda en el sí de les dificultats més impressionants, en el sí del sense sentit més radical. (de l’edició a Anthropos, 2007. Diario: una vida conmocionada) 15.06.1941. [...] Sólo somos barriles huecos arrastrados por la historia del mundo. […] Ayer pensé por un momento que no podría seguir viviendo y que necesitaría ayuda. No lograba encontrar el sentido de la vida, ni el del sufrimiento. Tuve la sensación de sucumbir bajo un peso enorme, pero también en ese punto seguí luchando, por lo que logré seguir adelante con más fuerza que antes. He intentado ver el “sufrimiento” de la humanidad honestamente, de cerca, mirándolo cara a cara. Me he…
“Pintar és -gairebé sempre- fer coses en va”
(Entrevista a: El País, Babelia. 2015/05/20) Per Miquel Barceló (Felanitx, 1957), pintar és com fer submarinisme. Ho acostuma a fer amb els quadres estesos a terra, manejant el pinzell com si se submergís en ells bussejant en apnea. "Entro i surto dels meus quadres, buscant una cosa que no sempre trobo. Igual que al mar, el més habitual és baixar i no trobar res. Pintar és, gairebé sempre, fer coses en va ". Para Miquel Barceló (Felanitx, 1957), pintar es igual que hacer submarinismo. Suele hacerlo con sus cuadros dispuestos sobre el suelo, manejando el pincel como si se sumergiera en ellos buceando en apnea. “Entro y salgo de mis cuadros, buscando algo que no siempre encuentro. Igual que en el mar, lo habitual es bajar y no encontrar nada. Pintar es, casi siempre, hacer cosas en vano”, sostiene. En el silencio de su taller, Barceló prepara estos días las…