Tres lliçons de qualitat humana al discurs de graduació de la Universitat de Stanford
Aprendre a confiar, estimar allò que es fa i consciència de la impermanència: els tres pilars que destaca Steve Jobs per orientar una vida de qualitat. Amb motiu de la seva mort molts mitjans han recordat fragments d’aquell discurs de 2005, del que us oferim la traducció en català i l’enllaç a Vilaweb, amb el vídeo subtitulat en català Veure vídeo Em sento honorat de ser aquí avui amb vosaltres, en aquesta cerimònia de graduació en una de les millors universitats del món. Jo mai no m'he graduat. La veritat, mai no he estat tan a prop d'una graduació universitària com en aquest moment. Avui m'agradaria explicar-vos tres anècdotes de la meva vida. No són gran cosa. Tres anècdotes, simplement. La primera té a veure amb connectar punts. Em vaig retirar del Reed College als sis mesos, però vaig continuar anant-hi, d'una manera intermitent, divuit mesos més abans d'abandonar els…
Moure muntanyes
Una entrevista que ens permet atansar-nos al pensament de l’advocada Ela Bhatt (Surat –Índia-, 1933), fundadora el 1972 del sindicat SEWA (Self-Employed Women’s Association, l’associació de treballadores per compte propi), avui el sindicat més gran de l’Índia amb gairebé 700.000 afiliades. El 1974 va crear el SEWA Bank, institució pionera en microcrèdits i, més endavant, va col·laborar en la fundació del Banc Mundial de Dones, en l’Aliança Internacional de treballadors domèstics (Homenet) i en l’Aliança Internacional de venedors de carrer. Nomenada Doctora Honoris Causa per la Universitat de Harvard, podeu llegir també el discurs que va fer en la cerimònia de graduació a la Kennedy School of Government, el 2006. Foto: Nic Paget-Clarke. Per a saber-ne més sobre Ela Bhatt: http://www.theelders.org/elders Pregunta – Per què el SEWA? Resposta - En acabar els meus estudis em vaig posar a treballar per al Sindicat de Treballadors Tèxtils, creat per Gandhi el 1917…
Especial Joan Maragall (1860-1911)
Amb motiu del centenari de la seva mort (i els 150 anys del naixement) la figura de Joan Maragall, poeta i assagista, s’ha fet més present aquests darrers mesos en diverses publicacions i actes culturals. Volem aprofitar l’ocasió per a recordar un itinerari de recerca que continua sent una aportació ben viva per alimentar les cerques de qualitat humana i espiritualitat al segle XXI.
Carta a una señora. Joan Maragall
Especial Joan Maragall (1860-1911) (artícle publicat al Diario de Barcelona. 9-XI-1911) Usted va siempre por extremos, señora; pues así me reprende por místico y despreciador de esta vida a poco que yo insista en su valor espiritual orientándola hacia el más allá, como me niega la hermosura que Dios ha puesto en ella y que nos deja presentir su buen fin, aun en medio del mal y del dolor que le son inseparables, En el primer caso me exhorta a tratar con gran atención y preferencia los intereses materiales, la salud del cuerpo, el bienestar y las riquezas que pueden procurarnos la satisfacción de muchas necesidades y apetitos; en el segundo se revuelve usted contra toda tolerancia del mal y aceptación del dolor, y casi llega a la conclusión de que esta vida es un mal en sí y de que más valiera no haber nacido. Y a mi…
L’església cremada (fragments). Joan Maragall
Especial Joan Maragall (1860-1911) (escrit arran de l’esclat de la revolta popular, coneguda com la “Setmana tràgica” (26 juliol – 2 d’agost, 1909) en la que molts edificis religiosos van ser assaltats i incendiats. Per la selecció hem fet servir la versió original de l’article que va aparèixer modificat i retallat a La Veu de Catalunya, el 18-XII-1909) Jo mai havia oït una Missa com aquella. La volta de l’església esgalabrada, les parets fumades i escrostonades, els altars destruïts, ausents, sobretot aquell gran buit negre al fons on fou l’altar major, la solera invisible sota la pols de la runa, cap banc per seure, i tothom dret o agenollat de cara a una mesa de fusta amb un Sant Crist damunt, i un torrent de sol entrant per l’esgalabrat de la volta amb una munió de mosques dansant en la llum crua que aclaria tota l’església i feia semblar que…