Francesc Torradeflot Les joies de les sàvies i els savis són com les branques del niu dels ocells, imprescindibles recers per poder aprendre després a volar lliures i a gaudir de l'aire fresc i de la vida en plenitud. La saviesa és la falda tendra i maternal que vivifica. És necessària però no suficient, és una llar i un solaç, però després cal volar. És un plaer per a mi poder compartir aquesta mostra del tresor d'humanitat que la vida ens ha regalat...
fragment del Metta Sutta, el discurs sobre l’amor incondicional, del Buda
Que tots els éssers que existeixen, dèbils o forts, llargs o grans, mitjans o petits, propers o llunyans, nascuts o que encara han de néixer, que tots els éssers sense excepció siguin feliços.
Que ningú enganyi ni menyspreï ningú enlloc; ni desitgi el patiment d’un altre, ni provocant-lo ni enemistant-s’hi.
Com una mare protegeix al seu fill, al seu únic fill amb perill de la seva pròpia vida, de la mateixa manera cal cultivar un amor il•limitat vers tots els éssers.
Que els teus pensaments d’amor omplin el món sencer, a dalt i a baix, a la dreta i a l’esquerra, sense diferències, ni odis, ni malícia. Dempeus, caminant, asseguts o estirats, sempre que hom estigui despert hauria de cultivar aquesta meditació d’amor. És, diuen, el millor que es pot fer en aquest món.
(fragment del Metta Sutta, el discurs sobre l’amor incondicional, del Buda)
Relacionats
