CETR L'article planteja una crítica a la manera com s'entén el pas cap a les anomenades societats del coneixement, assenyalant que aquest procés no suposa una transformació real mentre continuï dominat pel capitalisme neoliberal. La ciència i la tecnologia han estat absorbides per un sistema basat en l'individualisme, el lliure mercat i la rendibilitat a curt termini, cosa que impedeix afrontar de manera efectiva tant la crisi ecològica global com el canvi profund en les formes de viure i sobreviure, avui marcades per la interdependència i el coneixement. Davant de discursos com el “capitalisme verd”, el “capitalisme conscient” o el “multicapitalisme”, l'article exposa que aquestes propostes no trenquen amb la lògica del sistema, sinó que la maquillen incorporant selectivament crítiques ecològiques i socials per assegurar-ne la continuïtat. Transitar cap a les societats del coneixement, només serà possible mitjançant un projecte axiològic col·lectiu que superi l'individualisme, reconegui la interdependència entre éssers humans i naturalesa, i situï el desenvolupament científic i tecnològic al servei del benestar comú i de la vida en conjunt.
Intent de caracterització de la Qualitat Humana Profunda (espiritualitat) a les Societats del Coneixement.
Preàmbul.
Es tracta de transitar
-des d’una espiritualitat religiosa, fonamentada en creences i en la submissió, interpretada des de l’epistemologia mítica, i construïda sobre l’individu,
-a una qualitat humana profunda lliure i creativa que ha d’excloure tota creença i submissió, i que és interpretada simbòlicament sense epistemologia mítica, i realitzada des d’equips interdependents.
Trets de la qualitat humana profunda a les societats de coneixement:
No es parteix de creences de cap mena, sinó d’una DADA que consisteix a reconèixer la doble dimensió de la realitat i, a través d’aquesta dada, reconèixer la dimensió absoluta, també com a DADA, en tota realitat i en si mateix.
Per arribar al clar reconeixement d’aquestes dades, pot ser una ajuda eficaç la música, la poesia i les belles arts en general.
Partint d’aquest reconeixement, estudiar a fons, i de per vida, totes aquelles veus que des del passat i en el present van ser capaces d’aquest reconeixement (les “sagrades escriptures” i els grans textos espirituals), per poder verificar, millorar i aprofundir en el reconeixement de la dimensió absoluta.
Aquesta feina ens portarà a assentar en el “sense forma” tots els nostres pensaments, sentiments i actuacions. Això serà la qualitat humana profunda.
Així, tot egoisme serà exclòs i substituït per l’amor i el servei a tot i tothom.
Tota aquesta feina no es farà en solitari sinó en equips d’interdependència.
En què consisteix l’equip en interdependència, en el reconeixement i el cultiu de la qualitat humana profunda i de la dimensió absoluta a les societats de coneixement.
Cada membre de l’equip rep i dóna ajuda per reconèixer la doble dimensió del que és real, i des d’ella la dimensió absoluta.
S’estudien els grans textos en equip. Cada una de les persones ajuda la resta amb les seves indagacions.
Tothom ajuda tothom a assentar-se a la dimensió absoluta, al misteri dels mons.
Tothom evita l’egoisme per tal d’estimar, servir als altres i tota criatura. La tasca és òbvia i simple.
Relacionats
