Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
L’escolta
Hugo Mugica
I.
L’escolta poètica, la seva comprensió
no és aprehendre,
és lliurar-se;
és la renuncia al desig de poder inserit en el saber,
renuncia al saber com a possibilitat de possessió,
d’esborrar l’alteritat.
II.
La comprensió poètica no aboca en un discurs
sobre el que s’ha entès,
no és tan sols un acte del pensar:
és la sensibilitat,
la vulnerabilitat passible d’acollir,
de deixar venir, d’emparar allò altre com a altre;
és el deixar-se alterar per l’alteritat,
transfigurar pel sentit,
il•luminar per la bellesa,
o ferir-se pel que és sublim.
III.
No es tracta d’ una mera passivitat,
es tracta de ser passible,
capaç d’acollir l’alteritat com a alteritat:
com fecunditat,
revelació que revela el que crea.
(del llibre de Hugo Mugica. Lo naciente: pensando el acto creador. Valencia, Pre-Textos, 2007. p.82)
Relacionats
