Lo oscuro luminoso
“Eso” es una noticia
que me desborda en todo,
por ello es lo oscuro,
pero la noticia logra
que lo oscuro sea luz,
tanta luz que es oscuro,
luz oscura que me ciega,
lo sé y lo verifico
con un saber que no sabe,
pero que es la certeza
que elimina toda duda.
¡Una bendita noticia!
Nada engendra más temor
que lo oscuro cara a cara.
¡Mira la luz, no le temas!
L’escolta
Hugo Mugica
I.
L’escolta poètica, la seva comprensió
no és aprehendre,
és lliurar-se;
és la renuncia al desig de poder inserit en el saber,
renuncia al saber com a possibilitat de possessió,
d’esborrar l’alteritat.
II.
La comprensió poètica no aboca en un discurs
sobre el que s’ha entès,
no és tan sols un acte del pensar:
és la sensibilitat,
la vulnerabilitat passible d’acollir,
de deixar venir, d’emparar allò altre com a altre;
és el deixar-se alterar per l’alteritat,
transfigurar pel sentit,
il•luminar per la bellesa,
o ferir-se pel que és sublim.
III.
No es tracta d’ una mera passivitat,
es tracta de ser passible,
capaç d’acollir l’alteritat com a alteritat:
com fecunditat,
revelació que revela el que crea.
(del llibre de Hugo Mugica. Lo naciente: pensando el acto creador. Valencia, Pre-Textos, 2007. p.82)