L’escolta

Hugo Mugica

I.
L’escolta poètica, la seva comprensió
no és aprehendre,
és lliurar-se;

és la renuncia al desig de poder inserit en el saber,
renuncia al saber com a possibilitat de possessió,
d’esborrar l’alteritat.

II.
La comprensió poètica no aboca en un discurs
sobre el que s’ha entès,
no és tan sols un acte del pensar:

és la sensibilitat,
la vulnerabilitat passible d’acollir,
de deixar venir, d’emparar allò altre com a altre;

és el deixar-se alterar per l’alteritat,
transfigurar pel sentit,
il•luminar per la bellesa,
o ferir-se pel que és sublim.

III.
No es tracta d’ una mera passivitat,
es tracta de ser passible,

capaç d’acollir l’alteritat com a alteritat:
com fecunditat,
revelació que revela el que crea.

(del llibre de Hugo Mugica. Lo naciente: pensando el acto creador. Valencia, Pre-Textos, 2007. p.82)