El budismo chan de Bodhidharma, un acercamiento a la dimensión absoluta liberado de epistemología mítica. Ponencia para el 7º Encuentro Internacional CETR
NOTA PREVIA: En este trabajo vamos a utilizar una trascripción castellanizada de los términos budistas. Bodhidharma monje indio del s. VI d.C considerado el padre del budismo chan en China . Breve presentación de la noción «epistemología mítica» (Hemos tratado la noción de epistemología mítica a partir de escritos de Corbí dado que ha sido un término acuñado por él) El viviente que habla tiene un doble acceso a lo real, un acceso interesado, en función de sus necesidades, y otro acceso gratuito, porque la realidad está ahí, porque si. Este doble acceso es su cualidad específica y es lo que le caracteriza entre los vivientes dándole flexibilidad para adaptarse a los cambios de vida más rápidamente que cualquier otro animal. En las ponencias que han precedido, se ha mostrado con claridad que la pretensión de los mitos y símbolos no es describir la realidad como es, sino que lo…
PLORAVES QUAN VAS NÉIXER. Dites de Zarathustra
Poc se sap de la vida de Zarathustra, se’l situa entre el segles X i el VI a.C. a Pèrsia (Iran); els seus ensenyaments es van estendre per tota la regió, arribant des de Síria fins a l'Índia. Oposat a les creences politeistes, Zarathustra predicava una vida en perpètua lloança, conscient, oberta a Déu, a Ahura Mazda ("l’oferidor de Vida", el "Gran oferidor", el "Gran Creador "...); per això es coneix com a mazdeisme la tradició religiosa que va néixer amb ell. A ell s'atribueixen els Gathes, himnes a Ahura Mazda recollits a l’Avesta, la "bíblia" persa, llibre sagrat del mazdeisme. Al segle VII, l'expansió islàmica va forçar als seus seguidors a buscar refugi a l'Índia, on se'ls coneix avui com els "parsis" (els perses). Aquesta petita selecció prové de: La saviesa de Zarathustra (J.J. de Olañeta, 2010). Ploraves quan vas néixer mentre al teu voltant celebraven l'ocasió amb rialles…
CONTES ZEN *
La tassa de te Nan-in, un mestre japonès de l'era Meji va rebre un dia la visita d'un erudit, professor a la Universitat, que venia a informar-se sobre el zen. Nan-in va servir el te. Va omplir la tassa del seu hoste fins a dalt de tot, i aleshores, en lloc d'aturar-se, va seguir abocant el té amb tota naturalitat. L'erudit contemplava l'escena absort, fins que ja no es va poder contenir més. - Si ja vessa, no continui, si us plau. - Com aquesta tassa –li va dir llavors Nan-in- estàs ben ple de les teves pròpies opinions i especulacions. Com podria ensenyar-te el que és el zen si abans no buides la teva tassa? Les portes del paradís Un dia un soldat anomenat Nobushige va preguntar a Hakuin: - De debó hi ha un infern i un paradís? - Qui ets tu? –va dir-li Hakuin. - Sóc un…
EL MAESTRO ECKHART, MAESTRO DE LA REALIZACION HUMANA PLENA [1]
Este artículo aparece publicado originalmente en: "Cuadernos de la Diáspora" nº 21 [mayo-noviembre 2009] editado en Madrid por la Asociación Marcel Légaut. Más información aquí EL MAESTRO ECKHART, MAESTRO DE LA REALIZACION HUMANA PLENA [1] J. Amando Robles Indice 1. Una primera aproximación: lenguaje, personalidad, pensamiento. 1.1. Un lenguaje teológico límite 1.2. Algunos rasgos más atrayentes hoy de su personalidad 1.3. Niveles de su pensamiento y articulación de los mismos 2. Calidad de la propuesta espiritual del Maestro Eckhart 2.1. El “Ser” como Uno y Unidad, origen y destino de todo ser 2.2. Desasimiento, única manera de llegar a ser Uno 3. Espiritualidad humana e incluso laica, espiritualidad del ser A CONTINUACIÓN, EL TEXTO COMPLETO PARA DESCARGA [1] El título lo tomamos del acápite «Maestro de vida, de la realización humana plena», uno de los varios dedicados al Maestro Eckhart por Teresa Guardans Cambó en…
REFLEXIONS SOBRE LA POESIA
Pepa Torras Quina és la proposta dels poetes per descobrir l’essència de les coses? i en què s’assembla el seu procés d’indagació amb el que proposen els mestres de saviesa? Es tractaria d’un procés purament racional que parteix d’una o diverses hipòtesis per analitzar-les i arribar a una conclusió final?. Seria allò que defineix el diccionari com reflexionar, això és, tornar sobre una cosa pensada, considerant-la detingudament, aprofundint-la?. Segons aquesta definició, reflexionar suposaria doncs indagar sobre una cosa antiga per poder trobar-li la seva lògica interna, la seva coherència, el seu sentit. És aquest tipus d’indagació la que ens proposa el poeta per copsar la Realitat tal i com és realment? I d’altra banda, és quelcom de ja sabut allò que hem de comprendre, de veure? I també, hem de trobar una lògica o un sentit a la realitat de les coses? Diríem en primer lloc que més aviat es…