John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.
Et saludo, oh ésser!
Ioga Vashista
El gran mite còsmic que mostra allò que el cosmos porta en el seu sí, mostra a cadascú la seva pròpia realitat i la realitat de tot. El text, del Ioga Vashista (Índia, s.V-VIII d.C.?), brolla d’aquest reconeixement.
Et saludo, oh ésser!, que resideixes en el lotus del cor, les dues ales del qual són la consciència i la seva reflexió. Et saludo, oh ésser!, el sol que escampa l’obscuritat de la ignorància. Et saludo, oh ésser!, el promotor de l’amor suprem que sosté totes les coses de l’univers.
Oh, ésser!, brilles en el sol amb lluminositat i puresa, i resplendeixes fredament en la lluna. La solidesa de les muntanyes i la velocitat del vent de tu sorgeixen. Per causa teva la terra és ferma i l’espai buit. Afortunadament t’he comprès. Per sort, ja no hi ha diferència entre tu i jo: tu ets jo, jo sóc tu. Saludo al meu ésser infinit i sense ego, saludo a l’ésser sense forma!
Resideixes en mi en estat d’equilibri, com la consciència testimoni, sense forma i sense divisions en l’espai-temps.
Et saludo a tu el meu propi ésser, que ho ets tot. L’ésser és tot en tot i existeix en totes les coses, com la fragància existeix en les flors i l’oli en la llavor de sèsam. Oh, ésser! tu destrueixes, tu protegeixes, tu dones, tu rugeixes, tu actues, tot i que completament lliure del sentiment d’ego. Aquesta és la gran meravella!
Oh, ésser! tu ets la fragància de les flors reconeguda com a flor, el nèctar de la lluna conegut com a astre, l’essència de l’herba coneguda com a cos. Com la mantega és en la llet, resideixes en aquest cos com el foc resideix en els boscos.
Ets el fonament de la veritat on tot reposa. Tots els móns són potencialment presents en tu i per tu es manifesten. Tu ets la seva realitat!
La felicitat i la desgràcia es dissolen quan tu t’aproximes, com l’obscuritat s’esvaeix en presència de la llum. Tot i així, l’experiència de felicitat només és possible gràcies a la llum de la consciència que emana de tu.
Jo et saludo, oh ésser i et celebro, perquè has manifestat aquest univers sense límits. Et saludo, ésser de la pau suprema. Et saludo, ésser que ets l’origen i la meta d’aquestes escriptures i que ets més enllà d’elles. Et saludo, ésser que neixes i resideixes en totes les criatures. Et saludo, ésser no nascut. Et saludo, ésser que et mantens immutable sota el canvi i la destrucció. Et saludo, ésser que ets l’existència i la no existència. Et saludo, ésser que pots ser assolit i conquerit.
Visc per a conquerir-te. Et saludo oh, ésser! i et celebro. Mentre existeixes com la realitat pura, on és l’esclavitud, on la desgràcia, on la fortuna, on el naixement i la mort? Romandré per a sempre en la pau suprema.
Relacionats
