HI HAVIA UNA VEGADA…..
La moneda A les muntanyes de Vindya hi havia un camperol molt ric que va perdre una moneda de coure. Com que era molt garrepa va començar a buscar-la desesperadament enmig d’uns espessos matolls, mentre pensava: amb aquesta moneda podré fer algun negoci i n’obtindré quatre monedes més i després vuit, i després encara més i més. Va buscar la moneda durant tres dies sense adonar-se que la gent se’n reia d’ell per aquesta ocurrència tan estúpida. Després de quatre dies, en comptes de la moneda tan desitjada, el que va trobar va ser una gemma preciosa. La va agafar i se’n va tornar cap a casa. Què és el que va fer que trobés aquella pedra preciosa? –preguntà Vashista- Sens dubte, la seva avarícia, que el feia rastrejar el bosc nit i dia. De la mateixa manera, el deixeble que escolta els ensenyaments d’un mestre, obté una cosa ben…
PARAULES DELS RABINS
Heus aquí una petita selecció del mestratge hassídic *. El moviment hassídic (hasid, "piadós") neix en el sí del judaisme polonès en el segle XVIII, de la mà d'Israel ben Eliézer (1700-1760) -o Baal Shem Tov ("mestre del bon nom")-, com a moviment de renovació que volia alliberar l'herència jueva de l'acumulació de càrregues legalistes. El Baal, amb la seva actitud, subratlla la joia de viure davant l'omnipresència de l'Etern. Entre els continuadors del moviment destaquen figures com Rabí Beer de Mezdritch, el Maguid (predicador), Rabí Nachman de Braslav o Rabí Pinjas. Un dia el Baal Shem es va aturar al llindar d'una sinagoga i es va negar a entrar. "No puc entrar" -va dir-. "És tota plena d'ensenyaments i de pregàries des del terra fins al sostre i de paret a paret. No hi queda espai per poder entrar!" I com que va veure que els que l'envoltaven se'l…
El rei Yadu i el savi Avadhuta
L'ancestral saviesa hindú recull aquesta conversa del rei amb el savi Avadhuta (Srimad Bhagavatam, cap. XI –vers el selge V a.C.-) El rei Yadu preguntà a Avadhuta: “Et saludo, oh savi! Em podries dir quin mestre benvolent t’ha donat el coneixement suprem? Qui t’ha fet savi, veritablement? I Avadutha li respongué així: Oh rei, jo passejo per la Terra com un esperit lliure que ha rebut la saviesa de molts mestres. Et diré qui han estat els meus mestres. Així com l’aigua dolça i pura a tots ajuda, així és l’Ésser. Així doncs, vaig adoptar l’aigua com a mestre, d'ella vaig aprendre a estimar. De la Terra he après paciència, indulgència i a ser el sosteniment dels altres sense esperar cap mena de reconeixement. El vent bufa per tot arreu, pels prats i els deserts, pels pantans i les muntanyes, els palaus i les presons, sense aferrar-se a res, sense…
Et saludo, oh ésser!
Et saludo, oh ésser!, que resideixes en el lotus del cor, les dues ales del qual són la consciència i la seva reflexió. Et saludo, oh ésser!, el sol que escampa l'obscuritat de la ignorància. Et saludo, oh ésser!, el promotor de l'amor suprem que sosté totes les coses de l'univers. Oh, ésser!, brilles en el sol amb lluminositat i puresa, i resplendeixes fredament en la lluna. La solidesa de les muntanyes i la velocitat del vent de tu sorgeixen. Per causa teva la terra és ferma i l'espai buit. Afortunadament t'he comprès. Per sort, ja no hi ha diferència entre tu i jo: tu ets jo, jo sóc tu. Saludo al meu ésser infinit i sense ego, saludo a l'ésser sense forma! Resideixes en mi en estat d'equilibri, com la consciència testimoni, sense forma i sense divisions en l'espai-temps. Et saludo a tu el meu propi ésser, que ho…
BEN A PROP
Martin Buber (Viena, 1878 – Israel, 1965) Als deixebles que se li acostaven per primer cop, el rabí Bunam acostumava explicar-los la història d'Eisik, fill de Jeckel, de Cracòvia. Aquest, després d'anys de grans penes i treballs que, però, no havien fet pas trontollar la seva fe en Déu, havia rebut en somni l'ordre d'anar a cercar un tresor a Praga, sota el pont que condueix al palau reial. Després que el somni es repetís tres vegades, Eisik va posar-se en camí i marxà cap a Praga. A la vora del pont, però, hi havia guàrdies dia i nit i ell no gosava posar-s'hi a cavar. Així, cada matí, se n'anava cap al pont i hi donava tombs fins al vespres. Finalment, el capità de la guàrdia que s'havia fixat en el seu continu anar i venir li demanà en to amistós si és que cercava alguna cosa per…