SI ENCARA NO COMPRENEM LA VIDA… L’ensenyament de Confuci
El Mestre digué: “Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s’ha après: ¿que no és un goig això? Tenir algun vell amic vingut de contrades llunyanes: ¿que no és un plaer, això? Ser ignorat dels homes i no indignar-se’n: ¿que no és ser noble, això?” (I,1) El Mestre digué: “Yóu, ¿vols que t’instrueixi sobre el saber? Considerar que ho saps quan ho saps i considerar que no ho saps quan no ho saps. Això és saber” (II, 17) Zidong digué: “el que no vull que els altres m’infligeixin, jo igualment procuro no infligir-ho als altres”. El Mestre digué: “Ai, Cì! ¡No hi arribes pas a això!” (V, 12) El Mestre digué: “a qui no té ardor, no l’il·lustro. A qui no balbuceja o intenta expressar-se, no l’instrueixo” (VII, 8) El Mestre digué: “De genis, jo no he aconseguit de veure’n cap. Aconseguir de veure un home noble, això ja…
”Intentar comprendre el món és una mena d’amor”
Adam Zagajewski, poeta i assagista polonès "63 anys. Vaig néixer a Lvov (avui Ucrània) i vaig viure entre Cracòvia i Chicago. Estic casat i tinc una filla. Aquest món complex ens enfronta a emocions ràpides com l’odi i el xovinisme; hauríem d’ésser lents i racionals. Constantment cerco quelcom superior, que penso, existeix.." IMA SANCHÍS - LA VANGUARDIA - 23/03/09 Buscar resplendors Va passar fugaçment per Barcelona per participar en el cicle “L’Europa eslava i la seva literatura” (CaixaFòrum), i cada resposta la va pensar dos cops. Considerat per molts com una de les veus contemporànies més rellevant, ha viscut a París i a Estats Units, però mai no ha abandonat la seva llengua polonesa. Els seus llibres de poemes i assaigs, traduïts al castellà, la majoria per Acantilado, han rebut nombrosos premis. Per a ell, la poesia és la busca de resplendor, d’això que hi ha més enllà de les…
“Avui ja no tinc aquests somnis”
Pere Casaldáliga El cardenal Carlo M. Martini, jesuïta, biblista, arquebisbe de Milà i company meu de Parkinson, és un eclesiàstic de diàleg, d’acollida, de renovació a fons, tant de l’església com de la societat. En el seu llibre de confidències i confessions “Col•loquis nocturns a Jerusalem”, diu: “Abans tenia somnis sobre l’Església. Somniava amb una Església que recorre el seu camí en la pobresa i en la humilitat, que no depèn dels poders d’aquest món; en la que s’extirparà d’arrel la desconfiança; que doni espai a la gent que pensa amb més amplitud; que doni ànims, en especial, a aquells que se senten petits o pecadors. Somniava amb unaEesglésia jove. Avui ja no tinc més aquests somnis”. Aquesta afirmació categòrica de Martini no és, no pot ésser, una declaració de fracàs, de decepció eclesial, de renúncia a la utopia. Martini continua somniant res menys que amb el Regne, que és…
COM DEIXAR D’OMPLIR UN POU SENSE FONS. David Loy*
Segons Buda Sakyamuni, la causa del nostre dukkha (dolor) individual és tanha, que generalment es tradueix com “desig”, però d’una manera més literal seria “set”. Res del que bevem pot saciar tanha, perquè aquesta set prové d’un buit al centre del nostre ésser. És com si el centre fos un pou sense fons, com els forats negres que els astrònoms ens diuen que són al centre de la major part de les galàxies. Per molt que intentem omplir el nostre propi forat negre amb això o allò altre, tot s’ho acaba empassant i desapareix en el seu interior. No té fons perquè el nostre sentit del jo és un constructor que no pot trobar cap fonament. (...) El problema és la “set”, no la vacuïtat al centre del nostre ésser, sinó els nostres esforços incessants per omplir aquest forat, ja que l’experimentem com un sentit de carència que ens cal…
HI HAVIA UNA VEGADA…..
La moneda A les muntanyes de Vindya hi havia un camperol molt ric que va perdre una moneda de coure. Com que era molt garrepa va començar a buscar-la desesperadament enmig d’uns espessos matolls, mentre pensava: amb aquesta moneda podré fer algun negoci i n’obtindré quatre monedes més i després vuit, i després encara més i més. Va buscar la moneda durant tres dies sense adonar-se que la gent se’n reia d’ell per aquesta ocurrència tan estúpida. Després de quatre dies, en comptes de la moneda tan desitjada, el que va trobar va ser una gemma preciosa. La va agafar i se’n va tornar cap a casa. Què és el que va fer que trobés aquella pedra preciosa? –preguntà Vashista- Sens dubte, la seva avarícia, que el feia rastrejar el bosc nit i dia. De la mateixa manera, el deixeble que escolta els ensenyaments d’un mestre, obté una cosa ben…