La nostra condició animal i el temps-espai.
Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors. Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai? Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.
La fusió de política i espiritualitat en l’ensenyament de l’africà Cheikh Ahmadou Bamba
Dídac P. Lagarriga escriu un article sobre el Cheikh Ahmadou Bamba (1853-1927), savi senegalès, fundador de la comunitat sufí de la Muridiya, sobre el qual n’acaba de publicar el llibre: “APRENDER DE ÁFRICA. La enseñanza espiritual y política de Cheikh Ahmadou Bamba”.
La belleza es verdad y la verdad es belleza
Marià Corbí La belleza es expresión sin dualidad de la DA. Luego la belleza es la DA, la verdad. Este hecho implica que la verdad no es una formulación, ni es posible formularla, pero sí expresarla o, mejor, intentar expresarla. Esta coincidencia nos lleva a advertir que la verdad tiene los caracteres de la belleza.
Cant al Cor de la Confiança (Shinjinmei)
Sosan Selecció de l'obra del mestre Jianzhi Sengcan (Sosan, en japonès), 3r patriarca zen, s.VI. (Cant al Cor de la Confiança, en xinès: Xinxinming, japonès: Shinjinmei).
Jesús lliure de projectes axiològics col·lectius jueus i grecoromans
Marià Corbí A les societats de coneixement d'innovació i canvi accelerat ens trobem amb serioses dificultats per interpretar i sentir Jesús de Natzaret. Si buidem Jesús dels mites i creences jueus i dels revestiments greco-romans propis de les ments i dels projectes axiològics col·lectius (PACs) de societats ramaderes i societats agrari-autoritàries, ens quedem amb un jove jueu habitant d'un poblet, Natzaret. Jesús és un home senzill, no és un erudit, és un artesà educat a la tradició religiosa d'Israel. Un artesà que podem suposar que va treballar amb freqüència a Sèforis, una ciutat grega a pocs quilòmetres de Natzaret.