Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius.
Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana.
Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
La barca -sermó del Buddha-
El text subratlla la necessitat de no quedar sotmesos a les creences. Els textos clàssics budistes empren un estil de frase curta, fàcil de recordar, ja que es transmetien de memòria. Es va trigar algunes generacions a recollir per escrit les paraules del Buddha (del s.V a. C.). El següent text insisteix en que es tracta d’assolir una comprensió transformadora no de fixar en la ment o els cors les paraules dels mestres. Tota paraula que no serveixi per a transformar serà paraula inútil. Diu el text :
“Oh bhikkhus, un home fa un viatge. Arriba a una gran extensió d’aigua de la qual la riba del seu costat és perillosa i espantadora, però l’altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l’altra riba, ni pont per a passar d’aquesta riba a l’altra. Pensa: Aquesta extensió d’aigua és gran i la riba d’aquest costat d’aquí és perillosa i espantadora; l’altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l’altra riba i no hi ha pont per a passar d’aquesta riba a l’altra. Serà bo que aplegui herba, fusta, branques i fulles y que em faci una balsa i que amb l’ajuda d’aquesta balsa, passi segur a l’altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Llavors, aquest home, oh bhikkhus, aplega herba, fusta, branques i fulles i fa una balsa i amb l’ajuda d’aquesta balsa passa segur a l’altra riba fent servir les seves mans i dels seus peus. Havent fet la travessia i havent assolit l’altra riba, pensa: Aquesta balsa m’ha estat una gran ajuda. Amb l’ajuda d’aquesta balsa he passat segur a l’altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Serà bo que porti aquesta balsa sobre el meu cap o sobre les meves espatlles vagi on vagi. Què pensarieu, oh bhikkhus? Actuant d’aquesta manera, actuaria convenientment pel que fa a la balsa?
– No, Senyor.
– Llavors, de quina forma actuaria convenientment pel que fa a la balsa? Havent fet la travessia i havent passat a l’altra banda, aquest home pensa: Aquesta balsa ha estat una gran ajuda. Amb l’ajuda d’aquesta balsa he pogut passar segur a l’altra riba, fent servir les meves mans i els meus peus. Serà bo que deixi aquesta balsa a terra sobre la riba o que la deixi a les onades i que jo me’n vagi on vulgui. Actuant d’aquesta manera, aquest home actua convenientment pel que fa a la balsa.
Igualment, oh bhikkhus, he ensenyat una doctrina semblant a una balsa, feta per a travessar les aigües i no per a portar-la a sobre.”