La inconsistència del jo

Qui es recolza en sí mateix,
resideix en els seus records,
alguna cosa que ja no és;

 

resideix en els seus projectes,
que no són encara,
pot ser mai seràn.

Viu dels seus desigs,
que s’aturin els teus temors.
Un temor, un desig.

Desigs i temors,
edifiquen el teu món
fràgil i perillòs,

que acaba en vellesa,
que conclou en la mort.

Records i esperances,
desigs i temors,
són només un somni breu;

una fràgil ficció,
creada, simulada
per la necessitat;

de sabó una bombolla,
que brilla uns instants
i esclata, pur no res.

En tu hi ha una altra cota,
ferma com una roca;
busca-la, topa’t amb ella.

En el teu centre resideix,
ella és el teu propi ser.