Blog

MÚSICA CLÀSSICA CONTEMPORÀNIA

Aquest nou apartat que iniciem vol col·laborar a eliminar la distòpia de la nostra sensibilitat musical que se sent a gust amb la música del barroc i posterior però que no te afinitat amb la música clàssica contemporània. El sentir sempre va enrederit respecte a la indagació mental, és el cas de que la sensibilitat no se senti còmoda amb la música clàssica pròpia de la societat que viu de la creativitat en ciència i tecnologia, nous productes i serveis.

Anirem proposant l’audició d’obres de la música clàssica contemporània per ajudar a fer el trànsit. Citarem peces de música contemporània del segle XX i alhora del segle XXI que trenquen amb l’estructura de composició de la música occidental creada fins aquest moment. No hi seran totes les obres ni tots el autors més destacats però assenyalarem aquells que a criteri general han destacat.

Per començar a parlar de les obres del segle XX ens recolzarem en el que es diu en el web de la revista de música Bachtrack[1] sobre les 10 millors obres de música contemporània del segle XX [2]. Y per presentar les del segle XXI ens fixarem en la programació del Festival de Música Contemporània organitzat per la Fundació BBVA[3].

Proposem per començar

  • Le Sacre du printemps, és un ballet coreografiat per Vaslav Nijinski amb música del compositor rus Ígor Stravinski, que va ser estrenat l’any 1913 .

Versió de Daniel Barenboim al front de la Staatskapelle Berlin (Orquestra Estatal de Berlín, Alemanya) https://www.youtube.com/watch?v=0FhU-Ls9abw

———————————–

[

[1] https://bachtrack.com/es_ES/about-us

2] https://bachtrack.com/es_ES/top-ten-twentieth-century-shaped-contemporary-classical-march-2018

3] https://www.contrapunto-fbbva.es/ciclos/conciertos-de-musica-contemporanea-fundacion-bbva-bilbao-2017-2018-viii-edicion/
https://www.contrapunto-fbbva.es/ciclos/vii-ciclo-conciertos-musica-contemporanea-fundacion-bbva-bilbao/

 

Relacionats

Proposta als joves de les societats del coneixement: una simbiosi amb les generacions sèniors

En el trànsit que estem patint: passar de les societats agràries i agrari-autoritàries i industrials, a les societats de coneixement, no es pot esperar que les generacions joves puguin crear, per si mateixos, els trets adequats a les noves necessitats culturals: el nou funcionament de l'economia, unes noves estructures socials, els nous projectes axiològics col·lectius corresponents al creixement continuat i accelerat de ciències i tecnologies, corresponents a les noves formes de coneixement, i a un cultiu convenient de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda avui. És a dir, que puguin generar els trets adequats a la creació contínuament accelerada de coneixements i tecnologies i a tots els trets culturals de les societats de coneixement. I creiem que no ho poden fer perquè són joves i no han tingut temps d'acumular tots els coneixements que es requereixen per a aquesta tasca. Qui haurà de fer aquesta tasca?

La individualitat, condició indispensable de la vida

Marià Corbí “No som ningú vingut a aquest món, som aquest món” –insisteix sovint en Marià Corbí. I la petita selecció de textos que presentem aquí n’és una mostra. Si no soc “algú”, què soc? On queda la consciència d’individualitat? I la responsabilitat sobre l’actuació? O, quin propòsit pot tenir la vida? Preguntes com aquestes seran la base d’un diàleg en dues sessions (26.11 y 3.12.2025) amb la intenció de poder aprofundir en unes afirmacions que impregnen el llegat de saviesa de tradicions ben diverses.

NOVETAT EDITORIAL – Una aproximación a las consecuencias axiológicas y organizativas de las sociedades de conocimiento

CETR Després de quinze edicions de Trobades Internacionals CETR donem per conclosa aquesta etapa i n'iniciem una altra en què l'equip de investigació de CETR presenta i discuteix entre els seus membres part de cadascuna de les indagacions que s'hagin dut a terme en els darrers mesos. En aquest llibre presentem part del treball realitzat el darrer any. Tot i que les temàtiques semblen molt diverses tenen un eix comú que és la preocupació per les conseqüències axiològiques i organit-zatives que suposa la implementació de les societats de coneixement.

Back To Top