Nisargadatta P9

9. Silenci amb el capítol 63 (Nisargadatta. Yo soy Eso) i text sobre Karma Ioga

 

1. pràctica d’atenció. Treball de l’atenció. Observació atenta de la respiració. Seguir el recorregut de l’aire, el moviment del cos… 

2. Orientacions

Només hi ha vida però  (…)  en la vida,  sorgeix un remolí en la ment que es complau amb fantasies i s’imagina a sí mateix dominant i controlant la vida.

(…) el fals ésser està sempre molt ocupat assegurant-se la continuïtat.

La idea del quefer, la idea de ser una causa, és esclavitud. (404)

La idea de “jo sóc” és l’arrel del problema. És com una mena de pell que el separa de la realitat. La realitat és tan dins com fora de la pell, el que és una il·lusió és la pell.

Al cap i a la fi, tots els iogues, de l’estil que siguin, només tenen una finalitat: salvar-lo de la calamitat de l’existència separada, salvar-lo de ser un punt sense sentit al mig d’un quadre vast i bell. L’atenció allibera. (405)

També el Karma Ioga, és a dir el “ioga de l’acció”, el “ioga de la vida quotidiana, és una proposta per ajudar a viure menys atrapats en els mecanismes del jo. Per tal que la vida, l’acció, puguin tenir un sentit profundament arrelat en l’existència, orientat des d’un interès il·limitat per tot.

Els quatre principis que resumeixen el Karma Ioga:

1. No considerar cap acció com a “sense importància o negligible, o incompatible amb el rol que creiem tenir a la vida.

2. No desitjar ni témer els resultats de l’acció que fem.

3. No deixar-se lligar (emocionalment, mentalment) a l’acció durant la seva realització.

4. Ni mentre actuem, ni després d’actuar, ens hem de considerar els protagonistes o autors de l’acció.

(del resum d’en Salvador Juncà, del llibre de J. Herbert, El ioga de la vida quotidiana)

3. Exercici

Observarem algun aspecte, algun àmbit del nostre actuar, alguna de les franges d’ocupacions, des d’aquesta perspectiva.

  • En primer lloc intentem reconèixer expectatives personals (i el que generen: pors, desigs, neguits, corredisses…). Observem el nostre personatge actuant en aquell àmbit: què vol, què persegueix, com reacciona davant l’èxit i el fracàs, l’aplaudiment o la ignorància d’altri; què exigeix dels altres.

            Els “4 principis” ens orientaran en aquesta observació.

 

  • Fem un pas més. Si no hi hagués ningú per “premiar” l’acció, si no hi hagués res a aconseguir a nivell personal, què és el que val la pena d’aquell àmbit d’acció, com donar-li un sentit a aquella acció (o àmbit d’actuació) per sí mateix, amb independència del resultat, que tingui “èxit” o no, algú per aplaudir o ningú. M’entretinc a mirar-ho. A valorar l’àmbit d’acció per sí mateix. Potser no tot té sentit, però segurament algun aspecte o aspectes sí.

 

  • Puc fer alguna modificació que m’ajudi a posar l’èmfasi en la font de l’ésser, en la fondària, i a allunyar-me de l’actuació que gira entorn a les ànsies del jo??

La pràctica consisteix en canviar l’èmfasi, portar-lo des de la persona superficial i constantment canviant al testimoni immutable, sempre present.

L’obscuritat és l’oblit de sí mateix. Quan estem absorts en altres coses, en el “no-ser”, oblidem l’ésser. És natural. Saviesa és no oblidar mai l’ésser, com la font sempre present en tot, en qui experimenta i en l’experiència.         (Nisargadatta)