Nisargadatta: presentació

El llarg d’un curs, un grup va estar treballant l’obra de Sri Nisargadatta Maharaj, Yo soy Eso (Sirio, 2003), amb Salvador Juncà i Teresa Guardans. Nisargadatta és un mestre de Bombai, del s.XX, del corrent vedanta advaita.
Durant el curs es van fer també algunes estones de meditació a partir d’una tria de textos. Oferim aquí les meditacions proposades.

 

El silenci no és inactiu.
La flor omple l’espai amb el seu perfum, l’espelma amb la seva llum.

No fan res i, tanmateix, la seva presència ho canvia tot.
La seva presència mateixa és acció
.

 (Nisargadatta Maharaj)

 

 

Línies generals de la orientació de Nisargadatta:

“Per conèixer el que és, primer cal investigar i saber el que no és. I per saber el que no és, ha d’observar-se amb cura, rebutjant tot el que no concordi amb el fet bàsic: “sóc”. Idees com “he nascut en aquest lloc” (…) i així successivament, no són inherents al sentit de “sóc”. La nostra actitud comuna és “sóc això”. Separi perseverantment el “sóc” de “això” i tracti de sentir el que significa ser, simplement ser, sense ser “això” o “allò”. Tots els nostres hàbits s’oposen a això i la tasca de combatre’ls és llarga i, de vegades, pesada, però un enteniment clar ajuda molt. Com més clarament entengui que a nivell de la ment vostè només pot ser descrit en termes negatius, més ràpidament arribarà a la fi de la recerca i a realitzar el seu ser il·limitat. Sabent el que no és, arribarà a conèixer-se a si mateix”. (Yo soy Eso, p.102)

 

“El propi fet de l’observació altera l’observador i allò observat. A fi de comptes, el que impedeix el reconeixement de la veritable naturalesa d’un mateix és la debilitat  de la ment i la seva tendència a passar per alt el que és subtil, i centrar-se només en allò més groller. Quan vostè segueix el meu consell i intenta mantenir la ment només en la idea “sóc”, es fa conscient de la ment i els seus capritxos. La consciència en si mateix, i l’harmonia lúcida (sattwa) en acció, dissol la mandra i aquieta l’agitació de la ment, i suaument però amb fermesa canvia la seva mateixa substància. Aquest canvi no ha de ser espectacular, potser amb prou feines es noti, però és un gir profund i fonamental, de la foscor a la llum, de la inadvertència a la consciència”. (Yo soy Eso, p.371)