Inici

La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluents –fulgor d'espases- i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries. Ara navego en mi mateix una aigua més nua i transparent, més impalpable. Una aigua com un aire. Matinada del cor, en pau, sense vaixell ni onada; sense dofins ni rems, corda ni escàlem; una aigua només aigua i…

Passa la llum per amagats camins A JOAN TRIADÚ Passa la llum per amagats camins i arriba al cor de la tenebra: per a la llum no hi ha confins, arreu hi posa un toc de febre. Ara la llum em ve de dins i em crema els ulls i la palpebra. S'afinen pàl.•lids violins quan el matí la pau celebra. Si em perdo mai, serà la llum la que m'haurà per la mirada. La llum em mira de besllum…

Triomf d'alta folia A JOAN PERUCHO M'enfilo dalt de tot de mi mateix i miro: i em veig més transparent. Jo no sabia, no, que el vent pogués tenir la meva cabellera i estar-ne tant content. Ara tota hora m'enquimera i em llanço, des de mi, a cels, abismes, rutes sense fi. No tinc temps d'estimar: no tinc el braç prou llarg -Clara, Bàrbara, amigues- per a poder-vos abastar per arribar a la vida. I, perquè ho sapigueu, aprenc a…

Comiat Ja no sé escriure, ja no sé escriure més. La tinta m'empastifa els dits, les venes... -He deixat al paper tota la sang. ¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré escriure la polpa del fruit d'or sinó en el fruit, la tempesta en la sang sinó en la sang, l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre? ¿On podré dir la mort sinó en la meva mort, morint-me? La resta són paraules... Res no sabré…