Últims articles
Entrevista a Raúl Fornet Betancourt
H: ¿Cómo te presentarías? R: Soy cubano de nacimiento. Salí de Cuba después de la revolución, después de los tres o cuatro años primeros de la revolución. Me fui con quince años a terminar el bachillerato. Estaba en una escuela católica y cuando sacaron a los alumnos hacia el exterior a causa de la nacionalización de la enseñanza privada, también nos sacaron a nosotros, y así fue que yo empecé mi peregrinación por el extranjero. Terminando el bachillerato en Puerto…
Entrevista a Diego Irarrázaval
H: Empecemos con tu auto-presentación D: En mi vida ha habido hitos, momentos más fuertes, que me marcan mucho, y uno de ellos ha sido la participación en los procesos sociales en Chile en los años ’70 y luego participar en movimientos de solidaridad y de cuidado a las personas más perseguidas por la dictadura de Pinochet. El tener que salir de Chile, eso ha sido un hito grande. Después un segundo hito grande, la posibilidad de caminar con la…
LLENGUATGE SIMBÒLIC I TEOLOGIA
[ Primera part de set ] Sense cap mena de dubte, tal com ho diu, el títol és molt genèric i li cal concreció. Amb aquesta finalitat avancem que en el que ve després es tractarà de l’experiència religiosa expressada simbòlicament com a nou objecte de la teologia, i per tant, del canvi copernicà que en aquesta disciplina s’anuncia, si no és que ja està en curs. Amb aquest motiu, a més d’aquests dos punts principals, estarem també abordant el…
LES PARAULES VAREN SER CASA MEVA, L’AIRE LA MEVA TOMBA
OCTAVIO PAZ petita antologia Estoy atado al tiempo / Prendido prendado / estoy enamorado de este mundo... va escriure Octavio Paz (1914-1998) en un dels seus poemes. Va ser, sobretot, un poeta del temps i de l'amor. La natura i els paisatges del món s'escolaven entre línies i també colpejava amb les paraules, com el cec que dóna cops de bastó contra la Terra per a robar-li el coneixement íntim de les coses. Ressonen els seus versos a…
5. KÂRIKÂ DE GAUDAPÂDA.
IV. L’extinció de la teia ardent. 10. Tots els éssers humans són per essència lliures del deteriorament i la mort, però ells pensen que estan sotmesos a aquestes circumstàncies i aquest mateix pensament els aparta de la seva veritable naturalesa. 45. La consciència sembla tenir un origen, sembla moure’s i tenir la forma dels objectes, però en veritat no té origen, és immutable, insubstancial, serena i una, sense segon. 46. La consciència no té origen i els éssers humans…