Últims articles
Poema de Josep Palau i Fabre: La gran cursa del mar
La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluents –fulgor d'espases- i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries. Ara navego en mi mateix una aigua més nua i transparent, més impalpable. Una aigua com un aire. Matinada del cor, en pau, sense vaixell ni onada; sense dofins ni rems, corda ni escàlem; una aigua només aigua i…
ARA NAVEGO EN MI MATEIX UNA AIGUA MÉS NUA I TRANSPARENT
Poemes de Josep Palau i Fabre (1917-2008) (Selecció de Poemes de l'alquimista. Proa, p.106) La gran cursa del mar A AMÀLIA TINEO La gran cursa del mar sempre distinta (jo he navegat la Grècia catalana), m'atrau per les sirenes impossibles i pels dofins lluents –fulgor d'espases- i els blaus, sempre més blaus, de les llunyàries. Ara navego en mi mateix una aigua més nua i transparent, més impalpable. Una aigua com un aire. Matinada del cor, en pau, sense vaixell…
Comiat. Josep Palau i Fabre
Comiat Ja no sé escriure, ja no sé escriure més. La tinta m'empastifa els dits, les venes... -He deixat al paper tota la sang. ¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré escriure la polpa del fruit d'or sinó en el fruit, la tempesta en la sang sinó en la sang, l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre? ¿On podré dir la mort sinó en la meva mort, morint-me? La resta són paraules... Res no sabré…
Espanya laica. Ciutadania plural i convivència nacional
Rafael Díaz-Salazar COM ES CONSTRUEIXEN LA MORAL COMUNA I LES LLEIS EN UNA SOCIETAT PLURALISTA? * Si existeix algun tipus de moral objectiva que impedeixi que la laïcitat es converteixi en coartada per al relativisme nihilista i amoral, aquesta és l’universalisme ètic, no vinculat a la llei natural. Esta construït pels diversos subjectes ètics –religiosos i no religiosos- que existeixen en una societat i que volen establir normes morals vinculants. Conscients de la distinció entre moral i dret, desitgen…
L’ALÈ DE LA VIDA: PRÂNA
Raimon Panikkar (dins: Iniciació als Veda. Fragmenta 2008, p.42-47) Vent, alè i vida formen una triada que fa milers d’anys l’home experimentava com una totalitat única, donat que els tres estan profundament relacionats i es pertanyen l’un a l’altre. La característica comuna de tots tres és el moviment. El moviment és l’ànima, el principi vital de tots els fenòmens dels tres móns. El vent no és aire tan sols, sinó aire en moviment. L’alè és el moviment mateix de…