Últims articles
LA SOLEDAD SONORA
Michèle Najlis Versos de la poetessa nicaragüenca Michèle Najlis del llibre: "La soledad sonora" - Managua, Centro Nicaragüense de Escritores, 2005. Najlis és figura representativa del Centre Ecumènic Antonio Valivieso, de Managua. Hoy te nombro Hoy te nombro río profundo paz malinche florecido. Te llamo luz pájaro, viento impredecible. Lluvia te nombro nube tierra fecunda madre. Te llamo mar arena de las playas de mi infancia. Te digo risa, arrullo arco iris. Hoy te llamo silencio…
XAVIER MELLONI. Escletxes de realitat: religions i revelació
Una petita selecció [ Fragmenta, 2007 ] La revelació s'esdevé sempre des de la transparència i per a la transparència. El que està en joc és l'obertura a una existència cada vegada més diàfana, el creixement cap a una comprensió de la realitat cada vegada menys devoradora i autocentrada per anar assolint regions de més gratuïtat, donació i plenitud. Els vertaders i els falsos profetes "Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestit d'ovelles, i per dintre són…
L’AMOR DESARMAT
Text del patriarca de Constantinoble, Atenàgores I (1886-1972) “Cal fer la guerra més dura, que és la guerra contra un mateix. Cal arribar a desarmar-se, Jo he fet aquesta guerra durant moles anys. Ha estat terrible. Però ara estic desarmat. Ja no tinc por de res, ja que l´Amor destrueix la por. Estic desarmat de la voluntat de tenir raó, de justificar-me desqualificant els altres. No estic en guàrdia, zelosament crispat sobre les meves riqueses. Acullo i comparteixo. No…
Meditació als Alps -per Erwin Schrödinger-
Erwin Schrödinger (Físic austríac, 1887-1961) Imagina que ets assegut en un banc, en un camí d'un paratge dels Alps. (...) Davant teu els cims coronats de neu. Tot això que veuen els teus ulls ha estat aquí, amb petits canvis, des de fa mil•lennis. D'aquí una estoneta –un temps ben curt- tu ja no hi seràs, mentre que el bosc, les roques i el cel continuaran aquí, invariables després de tu. Què és el que en un bon moment t'ha…
La veritat no és una llar
La veritat no és una llar on habitar, perquè cap expressió o formulació construeix les parets al seu entorn. La veritat s'escapa de tots els murs. Qui vulgui posseir la veritat encerclant-la i fent-la presonera, seria tan neci com qui volgués aixecar un mur enmig de l'oceà. La veritat, com l'oceà, ignora les fronteres, desfà les tàpies, és incontrolable. La veritat no és un sostre, sota el qual protegir-se, perquè la veritat, com un huracà, aixeca i se'n emporta per…