Últims articles
EL DISCURS SOBRE DÉU
Raimon Panikkar L’experiència de la humanitat, expressada a través d’innumerables tradicions –tant orals com escrites—ha anomenat el que solem denominar “Déu” amb molt noms i, quasi únicament, ha denominat i entès Déu com a símbol, com a nom, no pas com a concepte. L’origen sànscrit de la paraula “Déu”, dyau (dia), suggereix brillantor, llum, divinitat (com en grec theos). La llum permet veure i brindar la vida. No és una casualitat que el Sol s’accepti universalment –també en el…
UN BÉ PRECIÓS
Albert Schweitzer (1875-1965) Estic ben convençut que l'esforç que cal fer el llarg de la vida és conservar la frescor que els pensaments i els sentiments tenien en la joventut. Aquesta convicció ha estat sempre per mi, una font de bons consells. Instintivament, és com si mantingués l'alerta per no convertir-me mai en el que s'anomena una "persona madura". L'expressió "madur" sempre em fa sentir malament. Em ressona a sinònim d'empobriment, de desànim, d'avarícia intel•lectual o moral. L'espectacle normal…
Lluís Valls Areny, pintor, col·laborador i mestre de CETR
En Lluís Valls ens ha deixat. Moria el 24 d'agost, inesperadament, tot fent el seu passeig matinal pels boscos de Castellar del Vallès. Lúcid fins l'últim moment, bolcat cap a la bellesa dels camps i amb el quadern de dibuix sota el braç. Hem perdut l'amic, el company, el mestre, i la seva absència ens mostra amb tota la força el que en Lluís era, el seu valor, la seva talla humana fora de mida. En Lluís era un…
CREACIÓ I ATENCIÓ PLENA
Krishnamurti (extractes de: Diario. Barcelona, Edhasa, 1983) La creació no és pels qui ostenten un gran talent, per persones amb especials dons; a aquests els pertany –potser- la creativitat, però mai la creació. La creació és més enllà del pensament i de la imatge, més enllà de la paraula i de l'expressió. No es comunica perquè no és formulable; no és possible revestir-la de paraules. Es pot sentir en estat de completa i lúcida atenció. No és possible fer-la servir…
La percepció de l’Ésser
Shankarâchârya (mestre vedantí, Índia s.VIII-IX) Com les flors d'una garlanda, unides totes per un mateix fil, així tots els cossos, del primer a l'últim, tots en Mi. De la mateixa manera que al fil no li afecta l'ordre de les flors, no m'afecta a Mi, omnipresent, l'ordre dels cossos. Quan les flors són destruïdes, el fil no és destruït; quan els cossos són destruïts, Jo, etern, no sóc destruït. Malgrat que sigui un de sol el raig de sol que…