Últims articles
Fernando Pessoa, “Alberto Caeiro”, “No crec en Déu”
No crec en Déu perquè mai no l'he vist. Si ell volgués que jo cregués en ell, segur que vindria a parlar amb mi i entraria per la meva porta dient-me: Aquí estic! Però si Déu és les flors i els arbres i els boscos i el sol i el cantar, aleshores crec en ell, aleshores crec en ell a tota hora i la meva vida sencera és una oració i una missa i una comunió per l'ull i per…
SALUT MENTAL I MÍSTICA
Jordi Font i Rodon Volem oferir una aproximació al que s'entén com a experiència mística, aquella que podríem anomenar autèntica o "normal", per tal d'establir el diagnòstic diferencial amb les experiències místiques psicopatològiques tan abundants en els àmbits de patologies paranoides i histeroides, entre altres. El procés psicològic evolutiu de l'experiència religiosa pot portar cap a la vida mística. Aquesta és la nostra hipòtesi. La vida mística es troba, psicològicament parlant, en l'origen i en la culminació del procés…
El Dhammapada. El camí de la perfecció
Recull de paraules del Buddha (s.V a.C.). Una petita selecció La condició humana està dirigida per la ment: la nostra vida és la creació de la nostra ment. Allò que som avui prové dels nostres pensaments d’ahir, i els nostres pensaments actuals construeixen la nostra vida de demà. El savi que viu en vigilància la considera el seu més preciós tresor. El savi redreça la seva ment, que és vacil•lant i inestable, com el constructor de fletxes fa rectes les…
Societat laica i transcendència -per Salvador Paniker-
Salvador Paniker La tesi d'aquest article és senzilla: en l'actualitat, on millor pot prosperar el sentit de la transcendència és en una societat plenament secularitzada. La idea és que si s'assoleix veritablement la llibertat secular civilitzada, sorgeix espontàniament la sacralitat de l'origen, que és també la transcendència, allò "místic". I ja sé que hi ha persones -i de les intel•lectualment més respectables- que quan senten paraules com transcendència i mística fugen corrents. Però això és degut, sobretot, a un…
L’APORTACIÓ DEL MITE
Karen Armstrong Ja és hora de renunciar a la fal•làcia del segle XIX segons la qual els mites són falsos o representen una manera de pensament inferior. La mitologia, igual que la ciència i la tecnologia, amplia les possibilitats del gènere humà. Avui dia la paraula "mite" acostuma a designar alguna cosa no verídica. Un polític acusat de cometre una patinada es defensarà dient que es tracta d'un "mite", d'alguna cosa que mai va ocórrer. Quan escoltem històries sobre els…