Inici

Els mestres de la gran qualitat humana aconsellen no viure residint i identificats amb la nostra dimensió relativa, la qual pivota sobre la necessitat i la seva resolució. Vegem les raons d'aquest consell. Residir a la mateixa dimensió relativa és identificar-se amb ella, és a dir, identificar-se amb la pròpia estructura de desitjos i temors i, conseqüentment, amb els propis records i expectatives. Qui s'identifica amb la seva estructura de desitjos, que és identificar-se amb la seva estructura de necessitats, carrega sobre si amb els temors que acompanyen els desitjos, com l'altra cara indivisible de la seva realitat; carrega amb els seus records i amb les expectatives que es generen des dels desitjos i els records.

Volem advertir el parentiu en la pretensió i la similitud entre la nostra idea que totes les espècies vivents han de modelar la immensitat que els envolta a la mesura de les seves necessitats de supervivència, del seu sistema cerebral, sensitiu i operatiu i el principi antròpic de Hawking.

Shinkichi Takahashi (1901-1987) poeta japonès i monjo budista zen. Després d'una etapa d'influència de l'avantguarda europea va convertir la seva poesia, sota l'influx del budisme zen, en un espai de contemplació de la natura i el món urbà del Japó de la postguerra. Presentem una petita selecció extreta del seu llibre: "En la quietud del mundo" (de l'editorial Pre-Textos, 2018).

Aquest text, redactat en ocasió d'una proposta d'observació nocturna, ajuda a enriquir la mirada cap a l'univers i convida a la contemplació. Un bon text per tenir a prop si aquest estiu tenim l'oportunitat de mirar el cel a la nit. [Inspirat en les dades i explicacions dels llibres "La plenitud del vacío" de Trinh Xuan Thuan (Kairos) i "El Universo en tu mano" de Christophe Galfard (Blackie Books)]