Últims articles
Reflexions sobre la mort
La desaparició del meu gos ha estat una ocasió per reflexionar sobre la mort.
Mentre escrivia aquest llibre se m'ha mort el meu gos Quitxo. Aprofito aquest trist esdeveniment per a fer algunes reflexions que considero importants [...] Quan em vaig acomiadar d'ell li vaig dir convençut: ¡Tornarem a veure'ns, Quitxo! Es tracta d'un desig buit? No. Vull investigar-ho. [...] Tant en Quitxo com jo som només pures formes de la dimensió absoluta de lo real. Aquesta dimensió absoluta és sense temps ni espai. Des del temps-espai vàrem néixer i ell ha mort. Des del no temps-espai ni ell ha mort, ni jo moriré, En aquesta dimensió d'allò real, entre ell i jo no hi ha dualitat
Avançar per on no hi ha camí
Petita selecció a partir d’un text autobiogràfic de G. Lanfranchi (1912-1986) en el que exposa la seva concepció del camí interior i ofereix fragments del seu “diari de travessa”. Tot i que ja fa uns anys vàrem presentar alguns textos d'ella, la recordem ara amb motiu del seminari sobre la seva obra que tindrà lloc properament a Cetr (maig, 2018).
L’oferiment de les tradicions de saviesa a la societat contemporània: teoria i pràctica
Com fer entendre que el que ofereixen les grans tradicions espirituals de la humanitat no és ni religió, ni sistema de creences, ni sistema de submissió de cap tipus, sinó una pura i gran possibilitat humana, imprescindiblement necessària a les societats d'innovació i canvi continu? Amb aquest interrogant com a eix, es va proposar una jornada de reflexió, il·lustrant els temes a treballar amb la lectura de textos del místic musulmà Hakim Sanai (s. XII).
La Terra, un immens i preciós cementiri
«Si em demanes què deixo a la fi, deixo un llibre que potser pugui ajudar algú a veure el món d'una altra manera millor, a gaudir més de la seva pròpia vida, a veure-la en un context més ample, com el que jo sento amb tanta força» -li diu al seu fill Tiziano Terzani (1938-2004), referint-se al llibre que resulta de les converses que aquest periodista va voler mantenir amb el seu fill Folco quan ja veia a prop la seva fi.
Jaume Botey, in memòriam
Hem perdut la presència d'un gran personatge, d’una gran persona, competent, lliurat a lluitar per la justícia, un servidor incondicional de causes nobles però, per damunt de tot, un home bo, acollidor, extraordinàriament amable, amic fidel dels seus amics: un cristià veritable i obert. A Cetr hem tingut la sort de poder comptar amb la seva col·laboració al Consell Assessor del Centre. Ha estat una ocasió per conèixer-lo més de prop i apreciar la qualitat de la seva persona. Com trobarem a faltar les seves paraules i el seu rostre amable! Ens queda d'ell l'exemple i un gran estímul...