Últims articles
Shodoka, el “Cant de la Veritable Via”: una selecció
Petita selecció d'un text essencial del budisme zen. L'autor és Yongjia Xuanjue (665-713), conegut també com Yoka Daishi ("Daishi" -gran mestre-, nascut a Yoka, a la Xina), i en aquest Cant insisteix en la importància de veure i viure des de la profunda qualitat humana, des del que veritablement som. "Tothom posseeix en sí mateix un inesgotable tresor de llibertat" del que tothom podria beneficiar-se.
L’amic Bhakti Das ens ha deixat
En Bhakti Das ens ha deixat. A finals d'agost el cor li va fallar mentre era en un ashram al Canadà. Tots els que l'hem conegut el trobarem molt a faltar; en Bhakti, impregnat de la música i de la saviesa de l'hinduisme, ha estat col·laborador d'aquesta casa des dels inicis: concerts, xerrades, cursos, pràctiques de silenci... sempre tenia el "sí" a punt. El planeta queda més apagat sense el seu riure, la seva gran cordialitat, la seva música i la seva gran vàlua personal.
Raons pel cultiu intensiu de la gran qualitat humana
Els mestres de la gran qualitat humana aconsellen no viure residint i identificats amb la nostra dimensió relativa, la qual pivota sobre la necessitat i la seva resolució. Vegem les raons d'aquest consell. Residir a la mateixa dimensió relativa és identificar-se amb ella, és a dir, identificar-se amb la pròpia estructura de desitjos i temors i, conseqüentment, amb els propis records i expectatives. Qui s'identifica amb la seva estructura de desitjos, que és identificar-se amb la seva estructura de necessitats, carrega sobre si amb els temors que acompanyen els desitjos, com l'altra cara indivisible de la seva realitat; carrega amb els seus records i amb les expectatives que es generen des dels desitjos i els records.
La “modelació” de la realitat humana i el “principi antròpic” de Stephen Hawking
Volem advertir el parentiu en la pretensió i la similitud entre la nostra idea que totes les espècies vivents han de modelar la immensitat que els envolta a la mesura de les seves necessitats de supervivència, del seu sistema cerebral, sensitiu i operatiu i el principi antròpic de Hawking.
Ocell roig
Petita tria del poemari Ocell roig, de Mary Oliver (Ohaio, 1935), traduït i prologat per Corina Oproae (Godall edicions, 2018). Ens diu la traductora: "El lector és convidat a viure, a través de la porta d'entrada que és el poema, tota l'autenticitat de l'univers, és convidat a aprendre dels mestres de tota una vida, de 'l'òliba al matí fosc', del 'rossinyol al sol rogent', 'del vent entre els arbres' [...] Mary Oliver aconsegueix trobar vida i lliçons de vida en…