Últims articles
CONTES ZEN *
La tassa de te Nan-in, un mestre japonès de l'era Meji va rebre un dia la visita d'un erudit, professor a la Universitat, que venia a informar-se sobre el zen. Nan-in va servir el te. Va omplir la tassa del seu hoste fins a dalt de tot, i aleshores, en lloc d'aturar-se, va seguir abocant el té amb tota naturalitat. L'erudit contemplava l'escena absort, fins que ja no es va poder contenir més. - Si ja vessa, no continui, si…
Sorprendre’s
Una cosa es existir. Otra, muy distinta, es darse cuenta de que uno existe. La planta existe, ocupa un lugar en el espacio y dispone de un tiempo de vida, pero ella no sabe que existe. Nunca lo llegará a saber, nunca podrá tomar distancia de la realidad natural, ni se preguntará por el sentido de la existencia. La oruga también existe, pero no sabe que tiene el don de ser, que goza de esta maravillosa posibilidad. No experimenta la…
Teoría de los saltos de escala en la comunicación
Josep Burcet Los motivos últimos de la profunda transformación económica, social y cultural que estamos viviendo 20 aniversario (Mayo 1991 – Mayo 2011) Barcelona, Marzo de 2010 Josep Burcet, © 2010 Todos los derechos reservados En Mayo de 2011 se cumplirá el 20 aniversario de la formulación de mi teoría de los Saltos de Escala en la Comunicación. Después de estos 19 años transcurridos se puede constatar que las previsiones hechas en 1991 se han cumplido con creces. La cuestión…
L’ESTRANYA NECESSITAT DE VEURE I DE FER VEURE
Converses de Charles Juliet amb Bram van Velde (1) El que sempre em crida l'atenció de Bram és la seva aversió a les paraules. Per això amb ell sempre es produeixen grans silencis. Després li faig una pregunta, i la resposta sorgeix breu, franca. De vegades ell mateix sembla sorprendre's, dóna la sensació que només arriba a comprendre’n el seu sentit després, com jo. Acostuma a passar també que la frase queda en suspens perquè Bram està com perdut…
De la intel·ligència parcial a la intel·ligència universal
Quan el qui comprèn és el jo, la intel·ligència és parcial perquè la intel·ligència del jo és com el seu món: un món corbat per la força gravitatòria de l’egocentració. El jo és un selector, un filtre que no permet que arribi a la ment res més que allò que de forma directa o indirecta, immediata o mediata, té a veure amb ell. Així, mentre el jo mantingui el control de la comprensió, aquesta serà parcial. Diuen els mestres que…