Últims articles
Les habitacions de la casa de l’ego.
(extracte de: Por los caminos del silencio) L'ego és com una llar amb dos tipus d'habitacions: -Les habitacions del darrera, on es guarden els records -I les habitacions del davant, on se situen els projectes. Quan un és jove, a casa no hi ha gairebé habitacions del darrere. Quan un és vell, gairebé no li queden habitacions al davant. La casa, amb les habitacions del darrera i les de davant, crea la il·lusió a l’ego de ser una entitat diferenciada…
Las indentidades axiológicas a favor de las relaciones humanas y el cuidado de la Tierra. Ponencia para el 7º Encuentro Internacional CETR
A manera de introducción Las siguientes líneas abordan el asunto de la relación entre sociedades del conocimiento y crisis de las religiones a partir del contexto latinoamericano y en especial de México. Primero se parte de la idea de que en América Latina no se puede generalizar la aplicación categorial de sociedades del conocimiento, tal como se emplea en las sociedades del primer mundo, sobre todo porque en los países de esta región se vive una enorme desigualdad económica, social,…
TOT ÉSSER HUMÀ ÉS ESPIRITUAL. Jean-Yves Leloup; Marie de Hennezel *
¿Quin és el sentit profund del mot espiritualitat que avui es fa servir sovint confonent-lo o oposant-lo al de religió i que esdevé sospitós fins i tot quan no es relaciona amb un context religiós? Jean-Yves Leloup. – La paraula “religió” té dues etimologies possibles; en primer lloc, la que ve de religare, que vol dir relligar-se, vincular-se, entrar en relació amb allò que es considera com absolut o essencial. Aquesta etimologia és el sentit habitual de la paraula “religió”,…
PLORAVES QUAN VAS NÉIXER. Dites de Zarathustra
Poc se sap de la vida de Zarathustra, se’l situa entre el segles X i el VI a.C. a Pèrsia (Iran); els seus ensenyaments es van estendre per tota la regió, arribant des de Síria fins a l'Índia. Oposat a les creences politeistes, Zarathustra predicava una vida en perpètua lloança, conscient, oberta a Déu, a Ahura Mazda ("l’oferidor de Vida", el "Gran oferidor", el "Gran Creador "...); per això es coneix com a mazdeisme la tradició religiosa que va néixer…
La música i la pràctica del silenci.
La música es pot viure com a creador, com a intèrpret i com a oient. Tres maneres de presentar el mateix fenomen, intrínsecament emparentades, tant que han de formar una unitat. El creador, cantant i construint el seu cant, viu, sent i coneix allò Real en la seva subtilitat. La seva creació és una indagació i és el resultat de la indagació. L'intèrpret recrea, viu de nou el que l'autor va crear, indagar i viure. L'oient ha de recrear, amb…