Skip to content

Últims articles

DEL TAWHID ESPIRITUAL: UNITAT ABSOLUTA DE L’EXISTÈNCIA

El cor doctrinal de l’islam —de fet, de totes les sensibilitats religioses i espirituals islàmiques— rau en l’anomenat tawhid o reconeixement de la unitat i unicitat de Déu, que és indivisible, absolut, l’única realitat. El tawhid apareix expressat en la primera part de la xahada o testimoni de fe islàmica, que diu així: «No hi ha altra divinitat fora de Déu.» Tanmateix, aquest concepte cabdal ha estat comprès de manera diametralment oposada segons la filiació ideològica i espiritual del seu…

Llegir més

Thich Nhat Hanh. Llamadme por mis verdaderos nombres

No digáis que partiré mañana, pues aún estoy llegando. Mirad profundamente; estoy llegando a cada instante, para ser brote de primavera en una rama, para ser pajarillo de alas aún frágiles, que aprendo a cantar en mi nuevo nido, para ser mariposa en el corazón de una flor, para ser joya oculta en una piedra. Aún estoy llegando para reír y para llorar, para temer y para esperar. El ritmo de mi corazón es el nacimiento y la muerte de…

Llegir més

Luis Cernuda. He venido para ver

He venido para ver semblantes Amables como viejas escobas, He venido para ver las sombras Que desde lejos me sonríen. He venido para ver los muros En el suelo o en pie indistintamente He venido para ver las cosas, Las cosas soñolientas por aquí. He venido para ver los mares Dormidos en cestillo italiano, He venido para ver las puertas, El trabajo, los tejados, las virtudes De color amarillo ya caduco. He venido para ver la muerte Y su graciosa…

Llegir més

José Antonio Muñoz Rojas. Canto a la libertad

¿Dónde andas, libertad? ¿Has andado alguna vez? ¿Qué lugares? ¿En qué tiempos? Alguna vez hemos sentido como una ligeraza interior, el paso sin peso, el vagar sin anhelo, y nos hemos dicho: es la libertad. Daba gusto. Ir sin circunstancia, cerca del amor, del amor a la libertad, por los caminos interiores, sin arrastres, alto en los pensamientos, subido en no se sabía qué alas (las de la libertad), hacia mundos donde la sumisión no tenía nombre, donde el roce…

Llegir més

Tot allò que s’afirma pel que fa a Jesús és simbòlic

Totes les afirmacions referents a Jesús són una construcció simbòlica filla d'una inculturació en una civilització agrari/autoritària, hel·lènica i romana. El que és difícil no és acceptar la veritat d'aquesta afirmació teòrica; el que és difícil és viure tot el que es refereix a Jesús i a la religió cristiana des d'aquest pensament quan es converteix en un sentir real i quotidià. Les conseqüències, llavors, per a les organitzacions religioses, per a les pregàries i els rituals col·lectius són greus.…

Llegir més
Back To Top