Petita selecció del "Jardí emmurallat de la veritat" obra del poeta místic persa Hakim Sanaí (s.XI-XII). El text no ha deixat de tenir difusió en el món espiritual musulmà, però ha estat ben poc traduït a llengües europees. En castellà n'hem trobat dues edicions (Sufí, 2008; Epopteia, 2014) d'una selecció editada en anglès. El "Jardí" és una obra que incita a la recerca, que vol despertar el lector, sovint amb expressions punyents.
“Quan visitava la residència on hi havia moltes persones afectades per la malaltia, sabia que em podien aportar alguna cosa, que tenien alguna cosa a dir-me, a oferir-me”... Amb el pare malalt d’Alzheimer, l’autor es fa testimoni de la vida des d’una nova perspectiva. El llibre (“La presencia pura”. El Gallo de Oro, 2017) recull les notes escrites en aquells moments i una entrevista posterior. Unes pàgines que desprenen saviesa a cada moment. Oferim algun fragment de l’entrevista.
La finalitat de l'eix de la Trobada ha estat doble, d'una banda estudiar quina ha de ser l'orientació final dels Projectes axiològics Col·lectius (PACs) en les societats de coneixement i, de l'altra, quin ha de ser l'orientació final que caldrà donar a llegat de saviesa dels nostres avantpassats i al cultiu de la CHP, d'acord també amb les societats de coneixement. Aquest doble aspecte del nostre treball ha de formar una unitat coherent. Intentarem descriure breument aquest doble aspecte i la seva unitat. Primer, les societats en què les ciències i les tecnologies estan en continu i accelerat desenvolupament, amb la consegüent creació de nous productes i serveis, genera una dinàmica poderosa al servei de l'explotació del medi i dels grups humans. No podem continuar amb aquest plantejament perquè ens conduiria, a curt termini, a un desastre mediambiental i social.
Oferim aquí algunes reflexions de Todorov (1939-2017) extretes de: Los enemigos íntimos de la democracia. Galaxia Gutenberg, 2016. 206 p. —- “La barbàrie ens amenaça tots des de l’interior –deia aquest semiòleg i humanista en una entrevista-. Tots som potencialment bàrbars, en certs actes i actituds que consisteixen a no reconèixer la plena humanitat dels altres perquè són diferents, i tractar-los amb condescendència, menyspreu o hostilitat”.
[fragment de la seva darrera publicació: Las sociedades de conocimiento y la calidad de vida. (Bubok, 2017), el 5è volum de la col·lecció: Principios de Epistemología axiològica.] ----------- "La realitat és perquè sí. El Cosmos, el món i la vida no tenen un perquè (...) Tot depèn de tot. En aquest sentit, tot és relatiu a tot. No hi ha res que sigui independent. Així, tota realitat és dependent de tot. (...) Tot és interdependent i sense perquè..."
1.- El ego El ego es un sirviente en su desfile, la razón un niño nuevo en su escuela. ¿Qué es la razón en esta posada salvo un torcido garabato de la caligrafía de Dios? Comentari Los egos van…
Petita selecció de textos del llibre de Cheng (Reus, L’art de la Memòria, 2015). Un text que va néixer a partir de diàlegs amb els seus amics, i que convida al lector a involucrar-s’hi. Es fa escoltar el poeta en la nit de la seva vida, per parlar sobre un tema que molts prefereixen evitar. Cheng ens convida a mirar la vida a la llum de la nostra pròpia mort. -S'inclou també algun fragment del pròleg de Jordi Llavina-.
¿Cuál es la finalidad de los proyectos axiológicos colectivos de las sociedades de conocimiento? No una más eficaz explotación del medio y de los grupos humanos, sino la calidad de la vida humana, la felicidad de los individuos y colectivos y la salud de las especies vivientes y del medio. ¿Qué entenderíamos como felicidad? Entenderíamos la libertad; el desarrollo de la profesión libre y autónoma en comunicación; la cohesión de grupos por adhesión voluntaria; el cultivo de la cualidad humana y de la cualidad humana profunda como indagación libre, sin sometimientos de ningún tipo; el cuidado del medio como un jardín; la paz en las familias, en los colectivos, entre las naciones; el desarrollo sin exclusiones del amor; la libertad de proyectos y opciones axiológicos desde el acuerdo; la responsabilidad de todos en la creación de proyectos axiológicos colectivos a todos los niveles; la equidad y la justicia entre los hombres; el acceso adecuado a la educación y a la formación continua; el acceso conveniente a la sanid
La dimensió absoluta dels mons, dels centenars de milions de galàxies, dels milions de milions d'estrelles, d'exoplanetes, de fenòmens còsmics, no és un ésser amb transcendència ontològica, no és un ésser "altre" d'aquesta immensitat que les nostres ciències i tecnologies detecten i representen, ni tota aquesta immensitat és "altra" pel que fa a la dimensió absoluta de la realitat...
Què és la dimensió absoluta? El text planteja la base biològica del doble accés a la realitat: “El nostre accés a la dimensió absoluta no és l'accés a l'àmbit diví, ni a una regió diferent d'aquest món" (...) "la llengua bifurca el nostre accés a la realitat: ens dóna un accés a la realitat com a relativa a les nostres necessitats com a vivents (DR), i un segon accés a això mateix...”