Què és la dimensió absoluta? El text planteja la base biològica del doble accés a la realitat: “El nostre accés a la dimensió absoluta no és l'accés a l'àmbit diví, ni a una regió diferent d'aquest món" (...) "la llengua bifurca el nostre accés a la realitat: ens dóna un accés a la realitat com a relativa a les nostres necessitats com a vivents (DR), i un segon accés a això mateix...”
Presentació del llibre Enseñanzas del Silencio de Moratiel. Amb la participació de Teresa Guardans (professora), Alicia Martínez (autora del llibre) i Javier Melloni (antropòleg i teòleg). El dilluns 6 de Març a les 19:30h a CETR Rocafort, 234 bajos (dins…
Es tracta del segon volum de la col·lecció “Mística u religiones” que dirigeix Francisco Javier Sancho Fermín, director del CITeS - Universitat de la Mística, que té la seva seu a Àvila. El llibre combina un present summament energètic (la seva primera part) amb la tradició i el recés que permeten l'anàlisi dels textos clàssics permanents (la seva segona part) que són referents estables per a centenars de milions d'éssers humans que conreen el camí i la saviesa espiritual.
Una selecció de poemes del llibre de José Corredor-Matheos: "El don de la ignorancia" (Tusquets, 2004). Poemes que conviden a ser testimonis de la vida, de tot el que ens envolta i som, des d'un silenci que es deixa sorprendre. Poemes d'interrogants oberts i d'agraïment.
Article publicat a: Perspectiva Escolar, nº 388, estiu 2016. Conversa entre M. Fradera i Teresa Dalmau, Núria Monteis i Carme Puigderrajols. Parlem de les religions a l’aula: hi ha escoles en què el treball pel coneixement de la diversitat religiosa és una realitat en marxa. Un dissabte al matí, ens reunim quatre mestres per parlar-ne, i per parlar-vos-en: com van ser els inicis, què és el que ens va dur a fer aquesta opció, com ho vivim, reptes, fruits, mancances, necessitats...
El text és un extracte del capítol “Per acabar: nosaltres”, del llibre de Carlo Rovelli "Set lliçons breus de física" (Anagrama, 2016. pgs. 71-86). Un llibre ple de bellesa en el que el científic convida els lectors a recórrer els últims cent anys d’aportacions de la física en l’esforç d’interpretació de la realitat; i, des del “contacte amb l’oceà de tot el que no sabem”, ofereix una reflexió final sobre el lloc de la humanitat en aquesta trama infinita.
Anem a reflexionar sobre la necessitat ineludible de la qualitat humana (CH) i la qualitat humana profunda (CHP) a les societats de coneixement. El que es digui d'elles val també per a totes les societats en trànsits ràpids d'uns modes de vida a altres: trànsits de societats pre-industrials a industrials, d'industrials a societats de coneixement. Totes les societats de la terra estan en aquests trànsits ràpids, perquè l'arribada i globalització de les societats de coneixement, innovació i canvi continu són com un destí inevitable per a tots els humans de la terra. Ningú no pot lliurar-se d'elles perquè uns vivents necessitats i fràgils com nosaltres no poden ignorar les enormes avantatges que les societats de coneixement aporten a la nostra supervivència i fragilitat. Suposada aquesta situació, totes les societats hauran de passar des d'on estiguin a les societats de coneixement. No cal ni aconsellable recórrer tots els estadis intermedis. Es poden evitar; ja hi ha hagut pobles que han passat de societats pre-industrials, fins i tot primitives, a societats de coneixement, i altres ho estan fent a Àsia.
L'any 1881, trobem una gran quantitat de referències de Nietzsche en referència a la idea de l'etern retorn, un pensament que marcarà la seva obra de manera molt especial fins al final de la seva producció filosòfica. Potser aquest sigui un dels temes més problemàtics del seu pensament i un dels més subjectes a equívocs en intentar comprendre-ho. Fins i tot Nietzsche, si s'até a l'elaboració de la seva reflexió sobre el tema, va desenvolupant a poc a poc la seva comprensió cada vegada més treballada del pensament de l'etern retorn. El nostre objectiu ha estat intentar treure del pensament de l'etern retorn aquell contingut fonamental que amb tal doctrina es vol expressar. Fonamentalment, en la nostra manera de comprendre l'assumpte, el que Nietzsche planteja amb l'etern retorn no és tant una hipòtesi que pugui ser verificada pel que fa postulat científic, sinó una manera de ser del món i, principalment, d'estar en ell. El pensament més abismal és el de l'afirmació de la vida com a creació i llibertat que afirma i crea en l'etern moviment de recreació de el mateix de la vida, des de i per a la vida.
(Reflexions compartides en to de "comunicació", no és "ponència" ...) Per tercer any consecutiu impartim, Queralt Prat i jo mateixa, un curs a Esade Business School relacionat amb el desenvolupament de la qualitat humana. Una experiència de la qual hem rebut lliçons valuoses, tant per la reacció dels alumnes, com des del desenvolupament de les activitats i dels resultats obtinguts; cosa que voldríem compartir ja que pot aportar dades a la reflexió que es porta a terme en aquesta Trobada, sobre la construcció i transmissió del que axiològic. En aquest moment estem embarcades en la quarta edició de l'assignatura Creativitat i innovació: capacitats per al lideratge, que es desenvolupa durant trenta hores, en deu setmanes (una classe setmanal de 3 h.), Ia la qual han assistit una mitjana de 20 estudiants per grup, aproximadament. Es tracta d'una assignatura de lliure elecció que s'ofereix als diferents cursos. Dibuix l'escenari ja que les reflexions neixen, en gran part, de valorar la reacció d'aquests alumnes.
És important assenyalar que en el present treball compartim d'entrada el plantejament proposat per M. Corbí sobre la situació actual que vivim com a humanitat i que va servir com a títol al 8è. Trobada Internacional CETR l'octubre del 2012: La crisi axiològica arrel de totes les crisis que pateix el nostre món. Com manejar-nos en ella. Estem d'acord que el canvi en la nostra manera de viure originat a la primera industrialització i que ha avançat i segueix avançant sense aparentment cap possibilitat de marxa enrere, afectant totes les societats del planeta d'una manera o altra, ha donat inici al que bé es pot considerar la més gran crisi viscuda per la humanitat a la base es troba, com encertadament ho assenyala Corbí, una profunda crisi axiològica: "la crisi axiològica que estem travessant és la més greu que ha patit la humanitat en la seva llarga història . En què es fonamenta aquesta afirmació?