Qualitat humana

Francesc Torradeflot En el nostre marc de supervivència, que és la Societat de Coneixement (SC), basada en la ciència i tecnologia en canvi i generació contínua de nous productes i serveis, no és viable el cultiu de la qualitat i subtilitat humana des de cap mena de submissió a creences, poders o supòsits. En la història del cultiu de la qualitat humana i de la seva formulació (en la història de la per molts anomenada “espiritualitat”), sovint ens trobem amb l'ús del terme Déu, en la majoria dels casos sota figuracions o formulacions teistes del mateix. Aquest terme pot ser usat de manera simbòlica, cas en què no queda fixat per cap creença i pot expressar l'experiència de la dimensió absoluta de la realitat sense fixar-la, o ser interpretat de manera mítica, reflectint així la creença que darrere del terme hi ha una realitat fixa i descriptible.

Guillem Yepes En algunas ocasiones hemos hablado de los géneros musicales actuales, como el Trance, un derivado del Techno (música electrónica) o también de bailes actuales, como el twerking (un baile originalmente africano). En ambos ejemplos llegando a la conclusión de que no merece la pena fijarse en ellos, en el contexto de estudio del centro. Pero existe un género musical muy arraigado a la cultura de los jóvenes actuales, su forma de hacer y de crear, define y representa a la perfección la mentalidad de estas nuevas generaciones, hablamos de la música indie o independiente en cuestión. El Indie nace como un subgénero del rock alternativo, en el Reino Unido y los Estados Unidos en la década de 1980, pero sobre todo a partir de los 2000 ha empezado a mezclarse con casi todos los géneros musicales que podamos imaginar.

Marià Corbí Som vivents necessitats, com els altres animals els nostres germans, sense cap entitat afegida a aquesta condició. Amb estructures i vísceres com ells, amb etapes de la vida com ells. Allò que condiciona la nostra existència és bàsicament el mateix que a la resta d'animals. Dia a dia vivim la nostra humil condició animal. Però tenim una cosa que ens diferencia de les altres espècies: la nostra condició d'animals constituïts, com a animals, per la parla. La parla animal va tenir un efecte inesperat, que va canviar el nostre destí: Ens va donar accés a una dimensió absoluta de la realitat (DA) dels mons immensos, a més de la dimensió d'aquesta mateixa immensitat modelada a la mida de les nostres necessitats, com la resta animals.

Marià Corbí El misteri dels mons immensos no és el conjunt de l'astronomia, de les matemàtiques, de la física, de la biologia, ni el conjunt de tots els nostres sabers científics. […] Les realitats no són com les descriuen els nostres sabers. No podem saber com són més enllà de les nostres modelacions. Aquest no saber és el misteri dels mons immensos. Què podem saber d'aquest misteri dels mons, partint del seu caràcter de dada immediata?

Marià Corbí A les societats de coneixement d'innovació i canvi accelerat ens trobem amb serioses dificultats per interpretar i sentir Jesús de Natzaret. Si buidem Jesús dels mites i creences jueus i dels revestiments greco-romans propis de les ments i dels projectes axiològics col·lectius (PACs) de societats ramaderes i societats agrari-autoritàries, ens quedem amb un jove jueu habitant d'un poblet, Natzaret. Jesús és un home senzill, no és un erudit, és un artesà educat a la tradició religiosa d'Israel. Un artesà que podem suposar que va treballar amb freqüència a Sèforis, una ciutat grega a pocs quilòmetres de Natzaret.