Societat en canvi

La historia ha conducido a la especie humana a tener que enfrentarse a una situación inédita seria: el crecimiento continuamente acelerado de las ciencias y tecnologías en una interacción mutua, cada día que pasa, más profunda y rápida. Esta aceleración de los procesos tecnocientíficos tiene graves consecuencias para todos los niveles de la vida de los colectivos y de los individuos. La llegada e implantación de las sociedades de innovación y cambio continuo, las llamadas sociedades de conocimiento, resulta ser un destino inevitable para todos los colectivos humanos y para todos los países. Es un paso de la humanidad sin posible marcha atrás.

El gest de girar la clau per posar en marxa el motor del cotxe no sembla que tingui gaire rellevància ètica [...] Però el fet que aquest petit gest el realitzin milions de persones cada minut, hora a hora, dia a dia i any rere any, per tot el planeta, fa que no només esdevingui èticament rellevant sinó que es converteixi en un dels principals problemes ètics que la humanitat ha d'afrontar.

Ja fa temps que les institucions no estan funcionant bé i també fa temps que els ciutadans estan disgustats, molestos, desitjant que per fi arribi un canvi que arregli les coses, perquè així no podem seguir. Fa temps que es fa palès que l'opció per la societat de coneixement, que és inevitable i que ja està funcionant en múltiples aspectes, s'ha d'estructurar més coherentment sense la contradicció de que tot el poder de les tecnociències i de les possibilitats que s'obren, estiguin en mans d'un capitalisme explotador i immisericorde. Dona la impressió que la gravíssima crisi de salut de la pandèmia del coronavirus, i de les conseqüències que en seguiran, seria l'ocasió per culminar el trànsit d'una societat industrial de capitalisme explotador, a una societat coherentment estructurada de coneixement.

El capitalisme de la vigilància tal com ho crida l'economista i filòsofa Shoshana Zuboff és una forma de capitalisme "sense precedents" que prediu les accions dels internautes en el món real amb l'únic propòsit de beneficiar les empreses. Les experiències dels usuaris es converteixen així en matèries primeres que permeten crear dades per avançar-se a comportaments futurs.

Bèlgica ha iniciat a manera de prova donar més participació i poder als ciutadans deslligats dels partits. Ho està provant en alguns municipis i barris de les ciutats com al centre de Brussel·les. Per sorteig es constitueixen consells d'11 persones triades a l'atzar a les quals s'uneixen 6 representants d'associacions veïnals que discutiran sobre l'ús dels pressupostos alguns dels quals arriben al milió d'euros anuals i que després haurà de ser aprovat pels altres residents del barri o municipi.