Societat en canvi

Per abordar aquest tema cal fer una breu presentació sobre l'estat de la qüestió per saber exactament on ens trobem. Segons l'informe Un futur que funciona: automatització, ocupació i productivitat publicat el 2017 per McKinsey & Company: "Suggereixen que la meitat de les activitats laborals de l'actualitat poguessin automatitzar per al 2055 tot i que això pot passar 20 anys abans o després depenent de diversos factors" (McKinsey & Company, 2017) I aquests factors són: (1) la viabilitat tècnica, (2) el cost de desenvolupar i implementar les solucions tecnològiques, (3) les dinàmiques de mercat laboral, (4) els beneficis econòmics i (5) la reglamentació i acceptació social.

Si per construir l'ètica partim d'una antropologia que diu que els humans som animals racionals, ens trobarem amb problemes irresolubles. És indubtable que ja amb les societats industrials i, sobretot amb la progressiva implantació de les societats de coneixement d'innovació i canvi continu, s'ha generat un gran problema axiològic greu. La moral propugnada per les religions en les societats agrari-autoritàries s'ha mostrat com no apta per a les noves circumstàncies culturals. Quan van aparèixer les societats industrials es van trobar que la moral religiosa no solucionava els problemes axiològics que la nova manera de vida presentava. La solució que van trobar va ser o eliminar la religió o separar la religió de les normes de la vida col·lectiva. Es va abandonar la moral religiosa i es va intentar fonamentar un sistema de comportaments col·lectius que no depengués de les creences; es va pensar construir una ètica de fonament racional.

Mai abans l’espècie humana havia patit un canvi tan dràstic, i en un espai tan curt de temps,  en les seves maneres de supervivència com el que estem vivint: trànsit de les societats preindustrials i industrials a les societats d’innovació i creació contínua, anomenades societats del coneixement. Estem passant d’unes societats estàtiques, que durant mil·lennis van viure fent fonamentalment el mateix i repetint el passat (les preindustrials), o pseudoestàtiques (les industrials), que, encara que van canviar les seves ciències i tecnologies, es van interpretar  com fixes perquè van pretendre no tocar els seus principis ideològics i axiològics, a unes societats dinàmiques que tendeixen a viure de la indagació i la creació contínua en ciències i tecnologies, en interacció mútua i, mitjançant aquestes, de la creació sostinguda de nous productes i serveis.

La historia ha conducido a la especie humana a tener que enfrentarse a una situación inédita seria: el crecimiento continuamente acelerado de las ciencias y tecnologías en una interacción mutua, cada día que pasa, más profunda y rápida. Esta aceleración de los procesos tecnocientíficos tiene graves consecuencias para todos los niveles de la vida de los colectivos y de los individuos. La llegada e implantación de las sociedades de innovación y cambio continuo, las llamadas sociedades de conocimiento, resulta ser un destino inevitable para todos los colectivos humanos y para todos los países. Es un paso de la humanidad sin posible marcha atrás.

El gest de girar la clau per posar en marxa el motor del cotxe no sembla que tingui gaire rellevància ètica [...] Però el fet que aquest petit gest el realitzin milions de persones cada minut, hora a hora, dia a dia i any rere any, per tot el planeta, fa que no només esdevingui èticament rellevant sinó que es converteixi en un dels principals problemes ètics que la humanitat ha d'afrontar.