Marià Corbí Els equips en interdependència no són viables, si no se n'exclou l'egoisme. Perquè siguin possibles cal que tots els membres de l'equip tinguin la qualitat humana suficient perquè, en la feina comuna, no escombrin cap a casa, sinó que, perquè la interdependència pugui funcionar, evitin el més possible l'egoisme. En un equip en interdependència cal donar un intercanvi total i sense reserves dels coneixements de cada especialista, per fer possible la millor creativitat i innovació. Si es reservessin coneixements, per conservar els seus propis interessos actuals o futurs, perjudicarien la possibilitat d'innovació i creació, perjudicant la resta de l'equip. Si tots reservessin coneixements de la seva especialització, per cobrir-se les espatlles davant dels possibles avatars de l'equip, aquest equip tindria disminuïdes seriosament les seves possibilitats creatives i innovadores.
CETR recomana el llibre – Fragmentar el futuro: Ensayos sobre tecnodiversidad de Yuk Hui (2020)
Yuk Hui (2020) Fragmentar el futuro: ensayos sobre tecnodiversidad
Editorial Caja Negra
La nostra civilització, basada en el pensament europeu il·lustrat, exigeix avui una fragmentació i diversificació. La globalització va ser un procés de colonització tecnològica i de sincronització que va fer convergir diferents temporalitats històriques en un únic eix definit per la seqüència Premodernitat-Modernitat-Posmodernitat-Apocalipsi. Els problemes que comporta aquesta cultura monotècnica, que prioritza formes específiques del coneixement vinculades al desig de mesurar, calcular i dominar, porten a l’esgotament dels recursos naturals, la degradació de la vida sobre la Terra i la destrucció del medi ambient. Fragmentar aquest futur que es presenta avui com a inevitable no suposa oposar-se a la intel·ligència artificial o l’aprenentatge automàtic. Tampoc tornar el temps enrere. En tot cas el que busca és escapar de la fantasia transhumanista que subordina els altres éssers als termes del seu propi destí i proposar una nova agenda i una nova imaginació tecnològica que obrin pas a diferents dinàmiques entre allò humà i allò no-humà.
Però és possible fer front a aquest desafiament sense pretendre restaurar una naturalesa perduda? Quines aportacions podrien fer una cosmovisió amazònica, confuciana o maia que ens permetin desviar-nos de l’eix temporal global sense que això impliqui caure en el tradicionalisme? Per al filòsof Yuk Hui no hi ha un únic patró tecnològic universal respecte del qual alguns països i cultures estarien més avançats o relegats, sinó múltiples cosmotècniques que expressen diferents maneres de sentir i ordenar l’experiència. La recuperació d’aquesta tecnodiversitat històricament traçable i productiva encara és una tasca crucial si volem posar en qüestió els supòsits ontològics i epistemològics de la tecnologia moderna i resituar-la en realitats més àmplies que el món calculable. En aquestes pàgines, Hui analitza la modernització hiperràpida de la Xina com a cas paradigmàtic de colonització tecnològica, a partir del qual el raonament analític va eclipsar altres formes de coneixement intuïtiu capaces de penetrar més enllà dels fenòmens i unificar els ordres còsmic i moral.