Sutra del Diamant. Vajracchedika Sutra

(Circa s.IV dC. Fragments inicials. El text es treballarà en seminari aquest curs)

Això és el que he sentit. Un matí, quan el Buddha era prop de Shravasti, al bosc de Jeta, en l’estat de Anathapindika, Ell i la Seva congregació de 1250 monjos van anar a la ciutat per mendicar el menjar, quan van tornar i van acabar de menjar van guardar les túniques i els bols i es van rentar els peus. Llavors el Buddha va seure i els demés es van asseure davant seu. D’entre l’assemblea es va aixecar el Venerable Subhuti. Es va descobrir l’espatlla dreta en senyal de respecte, es va agenollar sobre el seu genoll dret, i ajuntant els palmells de les mans es va inclinar davant el Buddha.

“Senyor! -va dir- Tathagata! Honorat-per-tothom! Senyor, quan homes i dones anuncien el seu desig de seguir el Camí del Bodhisattva, i ens pregunten com haurien de procedir, què hauríem de dir?”

“Bé Subhuti! -va contestar el Buddha- quan algú diu, ‘Vull seguir el Camí del Bodhisattva perquè vull salvar a tots els éssers, sense importar que siguin criatures que hagin estat formades en un úter o incubades en un ou, que els seus cicles vitals siguin tan observables com el dels cucs, insectes o papallones, o que apareguin tan miraculosament com els bolets o els déus, que siguin capaços de pensaments profunds, o de cap tipus de pensaments, quan diu faig el vot de conduir a cadascun els éssers al Nirvana, i fins que no l’assoleixin, no recolliré la meva recompensa i entraré al Nirvana!” llavors, Subbhuti, has de recordar que fins i tot si tal incomptable nombre d’éssers fossin alliberats, en realitat cap ésser hauria estat alliberat.

Perquè, Subhuti, si un bodhisattva mora en la idea d’un si mateix, d’una persona, d’un ésser sensible, o d’un temps de vida, llavors no és un bodhisattva.  A més Subhuti, quan els bodhisattves practiquen la generositat no habiten [en la idea que estan practicant generositat]. Practica la generositat sense habitar en les formes, sense habitar en sons, olors, sabors, sensacions tàctils, ni objectes mentals. Perquè si els bodhisattves practiquen la generositat sense habitar en els signes de la generositat, el seu mèrit serà incalculable.

Què penses, Subhuti? Pots mesurar tot l’espai que s’estén cap a l’est?

– No, Honorat per tothom, no puc.

– Llavors Subhuti, pots mesurar tot l’espai que s’estén en les quatre direccions cardinals, les quatre direccions intermèdies, el zenit i el nadir?

– No, Honorat per tothom, no puc.

– Bé, Subhuti, de la mateixa manera, el mèrit aconseguit pels bodhisattves que practiquen la generositat sense habitar en els signes d’aquesta és també tan immesurable com l’espai. Subhuti, els bodhisattves només necessiten habitar en aquest ensenyament. […]

– ¿Què penses, Subhuti? Ha arribat el Tathagata  a la Completa i Perfecta Il·luminació Suprema? I té el Tatagata algun ensenyament per exposar?

El Venerable Subhuti va respondre:

– Honorat per tothom, segons entenc les implicacions del que el Buddha ha explicat, no hi ha cap fenomen concret anomenat “Completa i molt Perfecta il·luminació suprema” que pugui ser obtingut. Com tampoc hi ha cap ensenyament concret que pugui ser exposat pel Tathagata. Per què? Perquè els ensenyaments exposats pel Tathagata no són susceptibles d’obtenció ni d’exposició. No hi ha ni un ensenyament ni un no-ensenyament.
[…] Què penses Subhuti? Un practicant que ha entrat al Corrent de la Vida Santa, es diu a si mateix: “jo he obtingut el fruit d’un que ha entrat al Corrent”?
– No, Honrat per tot el Món. Per què no? Perquè en realitat, no hi ha una cosa tal com una corrent al qual entrar. Un no entra en formes, sons, olors, sabors, sensacions tàctils ni objectes mentals […]

Què penses Subhuti? Un sant es diu a si mateix: “jo he obtingut el fruit de la santedat”?
-No, Honrat per tothom. Per què no? Perquè en realitat no hi ha una cosa tal a la qual es pugui anomenar “sant”. Si un sant albergués el pensament que ha assolit el fruit de la santedat, necessàriament significaria que encara s’aferra a la idea d’un si mateix, d’una persona, d’un ésser sensible, d’un temps de vida.

[…] Per tant Shubuti, tots els bodhisattvas i mahasattvas haurien de fer sorgir l’aspiració pura al despertar de la següent manera: haurien de fer sorgir aquesta aspiració mentre no habiten en la forma, mentre no habiten en el so, l’olor, el sabor , les sensacions tàctils, o els objectes mentals. Haurien de fer sorgir l’aspiració pura al despertar mentre no habiten en res.

Si un bodhisattva practica la generositat mentre mora en les coses, és com una persona caminant a les palpentes en les tenebres. Si un bodhissattva practica la generositat mentre no mora en les coses, és com una persona amb els ulls ben oberts caminant a plena llum del dia; per a ell tota mena de formes i colors són clarament visibles.