La dimensió absoluta dels mons, dels centenars de milions de galàxies, dels milions de milions d'estrelles, d'exoplanetes, de fenòmens còsmics, no és un ésser amb transcendència ontològica, no és un ésser "altre" d'aquesta immensitat que les nostres ciències i tecnologies detecten i representen, ni tota aquesta immensitat és "altra" pel que fa a la dimensió absoluta de la realitat...
La nostra existència no té importància cap. Som insignificants. Fràgils formes d'existir que avui són i demà desapareixen. El nostre naixement va ser insignificant per la immensitat dels mons i la nostra mort no significarà res per aquesta mateixa immensitat de mons. Som tan sense importància com una herba del camp, com una espiga de blat, com una pedreta del camí, com la vida d'un pardal, com el d'existir o no existir d'un petit insecte.
“Et saludo, oh ésser!” és un text que pertany a l’obra Ioga Vasishta, i sobre el que es va treballar en unes pràctiques de silenci. El text ja havia estat recollit en aquest web; l’acompanyem ara amb les orientacions de…
Hay una atención hacia nuestro entorno y hacia nosotros mismos que está regida por la necesidad. Esa atención puede distraerse, pero fácilmente despierta cuando se le presenta algo relacionado con sus necesidades, con sus deseos. Se da una segunda atención,…
Nou llibre de “meditacions en vers”, de Marià Corbí. “El que oferim –diu l’autor- són només breus i intensos intents per a comprendre i percebre amb tots els sentits el que tot això –la totalitat de la realitat– és, i…
Selecció de: Rafael Redondo Barba. El esplendor de la nada. Bilbao, Desclée de Brouwer, 2010. 267 p. ------ Caminar desnudo, escuchando el chasquido de la escarcha, para llegar a nadie, para llegar a nada; como una desnudez que marcha y marcha, viendo en el horizonte un gran atajo. Caminar desnudo, rodando en los caminos igual que rueda un pedazo de esperanza, sin sentirse extranjero en el silencio. Caminar desnudo, y caer en el suelo como cae una hoja de retama en la cuneta; como cae la tormenta, que sólo saber ser tormenta.
"Per lluny que vagin, per alt que pugin, sempre es comença per un sol pas". "Per a un ésser humà el més important és saber venerar". "Els rius i les muntanyes m’encarreguen que parli per ells, han nascut en mi…
Frédéric Lenoir* El reconeixement del pluralisme religiós com un fet espiritual positiu (i no només com un fet consumat) és una posició teològica relativament nova. […] En el context de la ultramodernitat, veiem com s'elaboren veritables teologies de la diversitat…