Epistemologia de los valores

La estructura profunda de los procedimientos de iniciación espiritual a partir del estudio del Mahaprajnaparamitasastra, Tratado de la Gran Virtud de la Sabiduría (Nagarjuna)

El Prajnaparamita és un dels grans textos fundacionals del budisme Mahayana (o del Gran Vehicle). Literalment es tradueix com "Versos a la Perfecció de la Saviesa que és el dipòsit de les Virtuts Precioses (o també Mare de tots els Budes)". Es tracta d'una obra que com tots els grans textos espirituals de totes les tradicions de saviesa de la humanitat és d'una profunditat tal, que encara avui és capaç de conduir-nos al que en la seva terminologia es diu alliberament o il•luminació, tot i trobar-nos més de 2000 anys separats dels autors originals així com per disparitats enormes tant intel•lectuals com culturals. El text original del Prajnaparamitra s'ha perdut, es creu que estava escrit en sànscrit i el que ha arribat fins als nostres dies són quatre traduccions xineses, (d'al voltant de l'any 400 de la nostra era), una tibetana, una recessió sànscrita i una tibetana d'aquesta recessió.
Llegir més

Análisis de la propuesta kichwa del Buen Vivir, Sumak Kawsay, como proyecto axiológico para una sociedad de conocimiento.

El president equatorià Rafael Correa està treballant en un projecte l'objectiu és convertir el país en societat de coneixement lliure, obert i social -FLOK-, mantenint els principis ancestrals de la cultura indígena andina recollits com el Bon Viure o Sumak Kawsay. És a dir el seu desig és aconseguir el trànsit, per a gran part dels equatorians, de societat preindustrial a societat de coneixement. Un gran repte. El treball que presentem pretén aportar des de l'epistemologia axiològica (EA), elements teòrics perquè el trànsit d'una cultura a una altra completament diferent no impliqui una pèrdua de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda present en la saviesa de la cultura que es ha d'abandonar. Aquest és un greu problema que s'ha d'estudiar, perquè segons la hipòtesi de la qual partim, totes les cultures pre-industrials han de transformar-se en industrials, i les industrials en societats de coneixement.
Llegir més

La función de los relatos para la creación y desarrollo del proyecto axiológico de las organizaciones

L'estudi de la funció dels relats en la construcció i desenvolupament del projecte axiològic de l'organització és una investigació recent, de finals dels anys 90. En aquest escrit pretenem mostrar una primera anàlisi de les diverses aportacions des dels corrents del "storytelling" , "narratives", "rhetorics" a l'ús dels relats en les organitzacions. El context per al sorgiment de l'interès per l'ús dels relats està en les preguntes que es fan els empresaris, gestors i emprenedors: Com persuadeixes als empleats per canviar? ¿Com aconsegueixes que treballin junts? Com ​​comparteixes el coneixement? Com controles i tranquil·litzes la circulació de rumors? Com comuniques qui ets i el que t'importa? Com ​​transmets valors? Com dirigeixes a les persones cap al futur que el teu visualitzes? (Denning, 2004). La preocupació és clara, no sabem com es fa tot això, i aquestes preguntes són claus per poder organitzar a un conjunt d'individus cap a un fi comú. Sabem que organitzar, cohesionar i motivar els éssers humans no es pot fer mecànicament ni seguint regles ni tècniques. Així, si l'organització d'una empresa depèn de la coordinació de les voluntats individuals, però no sabem fer això explícitament, amb un saber que es pugui comunicar i ensenyar a tot aquell interessat en cohesionar i coordinar equips, llavors, què s'ensenya a les escoles de gestió i direcció d'organitzacions?, què és el management? Poden els relats apuntar cap a noves possibilitats de comprensió i gestió?
Llegir més

La creatividad en equipo y sus consecuencias: Necesidad de desarrollo de la cualidad humana, de la cualidad humana profunda y de los PACs. Propuesta práctica para la educación universitaria en el management.

La Epistemologia axiològica estudia les motivacions col·lectives humanes, com es creen les estimulacions valoratives, com es gestionen i quines són les seves condicions. Aquesta ciència és possible perquè l'antropologia d'animal parlant ens permet definir dues dimensions de la realitat, aquella que la paraula acota (la Dimensió Relativa - "DR") i aquella que la paraula no pot definir o representar (la Dimensió Absoluta - "DA ").
Llegir més

Superando la noción de “naturaleza humana” Consecuencias de la sociedad de conocimiento

Les societats humanes són canviants tant temporal com geogràficament. Aquesta és una de les pedres angulars del treball de l'antropologia social i cultural, que durant més d'un segle d'existència ha dedicat bona part de les seves energies a aprofundir en el com, per què, on, quan ... de les variacions de la vida de la gent. Es pot afirmar que dels motius de diferenciació entre les societats el més bàsic és el que l'antropologia econòmica i l'antropologia política presenten com "revolucions", com per exemple ho van ser l'agrícola o la industrial, referint-se a elles com "les grans transformacions en la complexitat social humana "(Lewellen, 2009: 69). Aquestes grans transformacions parteixen d'un canvi radical en la manera de vida de les societats i els seus efectes s'estenen a la resta dels àmbits de l'existència de les dones i els homes que les formen. Un d'aquests àmbits, segurament un dels més fonamentals, és el de la definició de la naturalesa humana.
Llegir més

EPISTEMOLOGÍA AXIOLÓGICA Y BIOÉTICA GLOBAL Dos herramientas para la construcción de Proyectos Axiológicos Colectivos PACs

Tant la bioètica global com l'epistemologia axiològica tenen un origen comú, que anomenarem la "revolució contemporània del saber". Les dos, són propostes de pensament i d'acció que volen sortir-li al pas al desmantellament axiològic de les societats de coneixement. La bioètica global i l'epistemologia axiològica es converteixen, per a les societats actuals ja siguin societats de coneixement o societats en trànsit, en dues eines pertinents per a la continuació intel•ligent del procés d'hominització. En aquest sentit, les dues propostes no només són complementàries, sinó que s'impliquen mútuament quan es tracta d'elaborar Projectes axiològics concrets PACs. És a dir, maneres de vida que les comunitats humanes, dins de coordenades espai-temporals i culturals específiques, han d'assumir per a la construcció dels seus fins, els seus valors, les formes de cohesió i d'organització social, i d'aquesta manera resistir a les formes de deshumanització que posen en risc la sostenibilitat humana i planetària.
Llegir més

LA ESPIRITUALIDAD LAICA BUSCA RECONOCIMIENTO ACADÉMICO. Comunicación.

Voldria compartir algunes dades que il·lustren el trànsit axiològic en què estem immersos, dades relacionades amb la progressiva presència social d'una espiritualitat secularitzada. En uns pocs anys hem passat de recerques espirituals personals, cultivades "en la intimitat", etiquetades sovint com "espiritualitats a la carta", o ficades totes en un mateix sac New Age i menyspreades des de les religions institucionalitzades, a unes titulacions en espiritualitat amb nivell universitari. I si s'ofereixen és perquè hi ha demanda.En el món empresarial, en l'àmbit educatiu, en el de la salut, etc., es van estenent els aprenentatges relacionats d'una manera o altra amb la pràctica espiritual. I, per tant, es requereixen experts que puguin impartir-los. Els experts en espiritualitat en entorns religiosos es formaven en els seminaris, en els monestirs, els ashrams, les tarikas sufís ... Conseqüència lògica del procés de secularització: si es tracta d'unes capacitats i uns coneixements susceptibles de ser apresos, han de guanyar-se el seu espai en l'àmbit acadèmic.
Llegir més

MÁS ALLÁ O CONTRA LA RELIGIÓN

Són molts els indicis que apunten a aquesta secularització, però vull fixar-me especialment en l'aproximació de les Nacions Unides al fet religiós. Les Nacions Unides valoren la religió com un patrimoni cultural, ètic i espiritual comú de la humanitat. Aquesta valoració ha anat sorgint a causa de l'interès per aconseguir que la pau s'aconsegueixi en les ments dels éssers humans. D'aquest interès va sorgir, especialment en l'època de Federico Mayor Zaragoza, la formulació de la cultura de la pau. El desenvolupament d'aquesta cultura va fer que les diferents divisions, especialment la de ciències humanes i la de cultura, fossin conreant el diàleg intercultural i, per això, el diàleg interreligiós que Raimon Panikkar considerava essencial. Aquesta visió inclusiva i pluralista de la UNESCO liquida ideològicament les pretensions d'exclusivisme radical d'algunes ortodòxies i fonamentalismes religiosos o laics, i això filosòficament tot i que encara no teològicament ni pràcticament.
Llegir més

Crisi axiològica i canvi valoral a Mèxic. Perspectives per a la construcció d’un subjete social ètic.

Des d'aquest espai es comparteix la tesi que l'actual crisi axiològica i el canvi valoral de les societats contemporànies representa l'arrel de totes les crisis que pateix el nostre món. Com sabem, darrere de tota crisi econòmica, política, social, ambiental, religiosa, podem trobar una diversitat d'actes humans que atempten contra la convivència social guiats per l'afany de poder, de domini i de lucre que acaben per imposar les condicions de com ens relacionem tant en l'àmbit personal, social, nacional i internacional. Aquests actes que causen conflicte i que són motivats per valoracions que atempten contra l'Altre (persona, comunitat, classe social, raça, credo, poble, cultura, nació) són el nucli de la crisi axiològica, que si bé no és nova perquè sempre han existit relacions de dominació, sí exigeix ​​però, una profunda revisió amb el propòsit de contribuir a la construcció de nous sabers i pràctiques que canviïn aquesta antropologia de poder per un procés d'humanització on es reconegui el profund valor de la vida com a totalitat amb seves intrínseques relacions de coexistència. Fins al moment no hem acabat d'entendre que l'existència humana depèn de la relació amb els altres, del relligament amb el món, amb la natura i amb l'espiritualitat.
Llegir més
Back To Top