Marià Corbí

Les portes de la qualitat humana en les societats post industrials

Se’ns pot passar la vida sense tenir notícia de la dimensió més poderosa del viure, sense que arribem a copsar allò que és la nostra millor possibilitat i el més capaç dels nostres recursos,

– el recurs més necessari per a no ofegar-nos en el moviment permanent de la nova societat d’innovació i canvi continuat en totes les dimensions de la vida (transformació contínua de les ciències, de les tecnologies, de les formes de treball i d’organització, dels modes de vida, etc.)
– l’únic recurs que, avui, pot obrir-nos les portes de la qualitat a les persones i als grups.

Quina és aquesta dimensió poderosa del viure, la nostra millor possibilitat, el més potent dels nostres recursos, dimensió poderosa i tan desatesa? L’anomenarem capacitat de silenciament.

La capacitat de silenciament és unitària si bé s’articula en tres moments:

a) capacitat d’interessar-se per tota realitat, amb una dedicació total, en completa alerta mental i sensitiva. La designarem I (I, d’interessar-se).

b) capacitat de distanciar-se per a no implicar els propis interessos i sentiments en allò que ens ocupa; aquest distanciament i desaferrament s’exercita per a procurar un veritable interès vers persones i coses, i no interès per un mateix en relació amb elles. La designarem D (de distància, desaferrament)

c) capacitat de silenciar les nostres interpretacions, valoracions i actuacions habituals, els nostres desigs i temors per a poder-nos aproximar, netament, a les coses i a les persones mateixes. L’anomenarem S (de silenciament).

Així doncs, el silenci comprèn interès totalitari, I, distància i desaferrament, D, i silenciament, S.
IDS és la font de la qualitat personal perquè és la capacitat d’aproximar-se amb veritable interès a tota la realitat, per ella mateixa i no per el meu propi profit, veient-la, sentint-la i comprenent-la de bell nou, sense prejudicis, com si l’estrenéssim, en la seva autèntica realitat. L’aproximació a la realitat que en resulta és càlida, neta, desinteressada, amb tot el propi ésser. És un interès mental i sensitiu equivalent a l’amor.

IDS és una qualitat que els subjectes de les societats de canvi continuat han d’esforçar-se en aconseguir, perquè és l’única font disponible per a la construcció dels projectes col•lectius valuosos i per a la construcció d la qualitat humana de les persones. En el futur, l’aprenentatge del silenci (IDS) és l’única via per aconseguir qualitat humana. Els homes i dones de les societats d’innovació contínua no poden repetir el passat; no poden, doncs, aconseguir qualitat repetint el passat; tampoc poden emprar el futur per a construir la seva qualitat, ja que encara no existeix; només poden recolzar-se en IDS, en la capacitat de silenciar-se totalment.

Si la qualitat i el valor no ens poden venir de repetir models passats, i no adquirim qualitat com a persones per aquell mitjà que tenim a l’abast, l’IDS, com pensem construir els projectes de la nostra vida, familiars i socials, de manera que tots aquests aspectes de la vida siguin valuosos?

La qualitat de les persones i dels grups ens és més necessària que mai ja que estem obligats a projectar i dissenyar totes les dimensions de la nostra vida personal i col•lectiva, sense més recolzament que la nostra pròpia qualitat. La qualitat dels projectes de vida que arribem a dissenyar i construir dependrà de la nostra qualitat personal. I no tenim altra font de qualitat que l’IDS.

A més d’aquesta funció de ser l’únic fonament de qualitat dels nostres dissenys, projectes i construccions de futur, el silenci és capaç d’obrir una GRAN PORTALADA, insospitada, a la comprensió, al nostre sentir i viure la realitat.

– quan ens fem capaços de mirar les persones i les coses per elles mateixes i amb total interès i lucidesa (I)
– quan aprenem a mirar-les amb absolut distanciament i desaferrament de la implicació dels propis interessos en el tracte amb persones i coses (per aconseguir la imparcialitat que obre les portes del meu interès vers les coses he d’eliminar totalment la parcialitat del meu egoisme) (D)
– quan silenciem totes les rutines, prejudicis i hàbits de la percepció, sensitius, mentals i d’actuació vers persones i coses, arribant a silenciar desigs i temors (S)
és quan tot parla d’una dimensió desconeguda de la realitat de la nostra vida quotidiana.

La dimensió que s’obra no és res que calgui creure, és tan sols una gran possibilitat humana, la millor d’entre elles,

– una possibilitat que pot ser ignorada i perdre-la com a tal
– o que pot ser viscuda per sí mateixa i verificada per part de cadascú

Aquesta és la dimensió de la que han parlat totes les tradicions religioses de la humanitat. Parlaven d’ella segons els patrons culturals del seu temps i les creences del seu temps. Els patrons culturals des dels que parlaven d’aquesta dimensió i les creences de les que partien quan l’expressaven ja no són les nostres, ni ho poden ser, però sí que ho pot ser la dimensió a la qual es referien.

L’aprenentatge del silenci, l’IDS, obre per a nosaltres la qualitat d’aquesta dimensió,

– no per a creure-la
– tampoc per a que ens sotmetem a maneres de pensar, sentir, actuar, d’organitzar-nos i de viure del passat ja que, en les noves societats d’innovació i canvi continuat, no podríem pas assumir-les
– sinó per a que, des de nosaltres mateixos, trobem i verifiquem aquesta altra qualitat de tot això que és, una possibilitat de verificació que la pràctica seriosa d’IDS ens obre.

Com a conclusió: en les noves circumstàncies culturals i socials, cal fer una gran aposta per l’aprenentatge d’IDS, el silenci, per dues raons:

– com a medi per a l’adquisició de la qualitat personal i de grup, que tant necessària és en les societats d’innovació i de canvi continuat
– com a medi per a obrir la major i millor de les possibilitats humanes, la que ens donarà estabilitat, pau i qualitat en una societat que corre i corre sense poder-se aturar.