Marià Corbí Per a la gent de les nostres societats, les religions han mort, i no hi ha ni idea, ni indicis d'una altra dimensió de la realitat que no sigui aquesta quotidianitat plana. Tot es ha tornat rom, sense esperança, sota el vol negre de la mort. S'han difós molt les publicacions de textos de saviesa o que busquen la saviesa, però això, a més de minoritari, no hi influeix a la cultura general, ni tan sols a la cultura popular.
Què es pot fer perquè la cultura i les persones de les societats de coneixement recuperin la doble dimensió de la realitat del nostre viure humà? Què es pot fer per trencar aquesta cuirassa de quotidianitat exclusiva, sense esquerdes, des de la que es pugui entreveure la llum de l'altra dimensió?
2º Encontre Internacional de CETR. ¿Qué pueden ofrecer las tradiciones religiosas a las sociedades del S. XXI?
Temàtica dels 15 Encontres Internacionals amb links als llibres
La temàtica d’aquesta segona trobada [1]: Què poden oferir les tradicions religioses a les societats de segle XXI? Partim de la constatació que les societats de segle XXI viuen i s’articulen sense creences. Continuen estant formades per homes i dones amb moltes opinions i actuacions a-crítiques; però ja no conserven interpretacions, valoracions, maneres d’actuar i organitzar-se que es tinguin com absolutes, sigui perquè Déu així ho va revelar, el va establir, o perquè ho hagi fixat i establert la mateixa naturalesa de les coses.
Són societats en què es dona per fet, amb un saber més o menys lúcid però sempre operant, que tot el nostre saber, la nostra forma de valorar, actuar, organitzar-nos i viure, són creació nostra, sotmesa a canvis continus, al ritme de les nostres pròpies creacions científiques i tecnològiques.
Són, per això, societats laiques, és a dir societats que interpreten i valoren la realitat, treballen, s’organitzen, actuen i viuen sense principis absoluts religiosos, i tampoc ideològics; saben, mental i fàcticament, que tot pot o, fins i tot, ha de canviar al pas de les grans transformacions científiques i tecnològiques i al pas de les grans innovacions en productes i serveis que aquests sabers provoquen.
Són societats que no poden acceptar l’heteronomia en els seus projectes i formes de vida, perquè saben que estan forçades a ser les creadores de les seves pròpies maneres canviants de viure. Saben que estan forçades a ser autònomes en tots els aspectes de la seva vida, tant individual com col·lectiva.
A aquestes societats, les grans tradicions no poden oferir-creences. Si no poden oferir creences, no poden oferir ni solucions per a la vida ni per a la mort. Tampoc poden oferir una ètica absoluta de procedència divina, ni menys una ètica absoluta de procedència divina i natural alhora.
[1] Les cinc primeres trobades es van realitzar a Can Bordoi sota el patrocini de la Fundació Jaume Bofill, d’aquí el títol del llibre. Però a partir de l’any 2009, la 6a. edició, ja sense el seu patrocini, les trobades van passar a anomenar-se Trobades Internacionals de CETR.
ÍNDICE
Presentación
Sesión de apertura
Aporte de las tradiciones religiosas a las sociedades de conocimiento como proyecto humano
Amando Robles
Sesión de trabajo
El budismo en la sociedad occidental del siglo XXI
Montse Castellá
Sesión de trabajo
Tradiciones religiosas y espiritualidad contemporánea.
Vicente Merlo
Sesión de trabajo
El núcleo antropológico generador de religiones y la cualidad específica humana
Marià Corbí
Sesión de trabajo
Las tabernas de puertas abiertas. Frutos del islam espiritual para las sociedades europeas de hoy
Halil Bárcena
Sesión de trabajo
Espiritualidad macroecuménica y sociedad globalizada
Marcelo Barros
Sesión de trabajo
El buddhismo y la medicina del espíritu
Ramon N. Prats
Sesión de trabajo
¿Qué ofrece la religión a la sociedad del siglo XXI?
José María Vigil
Sesión de trabajo
Espiritualidad libre y plenitud de vida. La experiencia desinteresada de la realidad como fuente de una sociedad libre
Francesc Torradeflot
Sesión de trabajo
Conclusiones: texto de síntesis
Relacionats
