Marià Corbí Aquest nou llibre de Marià Corbí és el recull d'una sèrie de conferències que, malgrat que es van fer fa uns anys, continuen plantejant qüestions molt vigents a les que és necessari retornar. Diu l'autor: "Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l'assentament de les noves societats; quan cal seguir endavant per nous camins és l'hora de plantejar-se què cal recollir de les velles copes per emportar-se pel camí i què cal deixar perquè s'ho emporti la riuada de la història."
2º Encontre Internacional de CETR. ¿Qué pueden ofrecer las tradiciones religiosas a las sociedades del S. XXI?
Temàtica dels 15 Encontres Internacionals amb links als llibres
La temàtica d’aquesta segona trobada [1]: Què poden oferir les tradicions religioses a les societats de segle XXI? Partim de la constatació que les societats de segle XXI viuen i s’articulen sense creences. Continuen estant formades per homes i dones amb moltes opinions i actuacions a-crítiques; però ja no conserven interpretacions, valoracions, maneres d’actuar i organitzar-se que es tinguin com absolutes, sigui perquè Déu així ho va revelar, el va establir, o perquè ho hagi fixat i establert la mateixa naturalesa de les coses.
Són societats en què es dona per fet, amb un saber més o menys lúcid però sempre operant, que tot el nostre saber, la nostra forma de valorar, actuar, organitzar-nos i viure, són creació nostra, sotmesa a canvis continus, al ritme de les nostres pròpies creacions científiques i tecnològiques.
Són, per això, societats laiques, és a dir societats que interpreten i valoren la realitat, treballen, s’organitzen, actuen i viuen sense principis absoluts religiosos, i tampoc ideològics; saben, mental i fàcticament, que tot pot o, fins i tot, ha de canviar al pas de les grans transformacions científiques i tecnològiques i al pas de les grans innovacions en productes i serveis que aquests sabers provoquen.
Són societats que no poden acceptar l’heteronomia en els seus projectes i formes de vida, perquè saben que estan forçades a ser les creadores de les seves pròpies maneres canviants de viure. Saben que estan forçades a ser autònomes en tots els aspectes de la seva vida, tant individual com col·lectiva.
A aquestes societats, les grans tradicions no poden oferir-creences. Si no poden oferir creences, no poden oferir ni solucions per a la vida ni per a la mort. Tampoc poden oferir una ètica absoluta de procedència divina, ni menys una ètica absoluta de procedència divina i natural alhora.
[1] Les cinc primeres trobades es van realitzar a Can Bordoi sota el patrocini de la Fundació Jaume Bofill, d’aquí el títol del llibre. Però a partir de l’any 2009, la 6a. edició, ja sense el seu patrocini, les trobades van passar a anomenar-se Trobades Internacionals de CETR.
ÍNDICE
Presentación
Sesión de apertura
Aporte de las tradiciones religiosas a las sociedades de conocimiento como proyecto humano
Amando Robles
Sesión de trabajo
El budismo en la sociedad occidental del siglo XXI
Montse Castellá
Sesión de trabajo
Tradiciones religiosas y espiritualidad contemporánea.
Vicente Merlo
Sesión de trabajo
El núcleo antropológico generador de religiones y la cualidad específica humana
Marià Corbí
Sesión de trabajo
Las tabernas de puertas abiertas. Frutos del islam espiritual para las sociedades europeas de hoy
Halil Bárcena
Sesión de trabajo
Espiritualidad macroecuménica y sociedad globalizada
Marcelo Barros
Sesión de trabajo
El buddhismo y la medicina del espíritu
Ramon N. Prats
Sesión de trabajo
¿Qué ofrece la religión a la sociedad del siglo XXI?
José María Vigil
Sesión de trabajo
Espiritualidad libre y plenitud de vida. La experiencia desinteresada de la realidad como fuente de una sociedad libre
Francesc Torradeflot
Sesión de trabajo
Conclusiones: texto de síntesis
Relacionats
