6ª Pràctica Viatge a Ixtlan

6.

A partir de: Viaje a Ixtlan, capítols 8-9


Un cazador digno de serlo no tiene rutinas. No es de ningún modo como los animales que persigue, fijos en rutinas pesadas y en caprichos previsibles. Es libre, fluido, imprevisible. (114)

Un cazador no sólo debe conocer los hábitos de su presa (…) Debe vivir como cazador para sacar lo máximo de su vida. (119)

 

En el capítol s’entrellacen dos nivells de “rutina”: la repetició d’hàbits superficials i la identificació amb una determinada forma de ser (i amb els seus hàbits i costums).

Des de l’instant de néixer, poc a poc anem construint una “personalitat”, una forma de fer i de ser, com a adaptació als humans que ens envolten, tot un procés bàsicament inconscient per a sortir ben parats en la batalla de la vida, en la que uns i altres ens devorem i no volem ser devorats.

Aquests hàbits són les rutines fondes que ens lliguen i ens impedeixen viure des de la totalitat del que som.

La identificació és tan fonda que no és fàcil adonar-se’n de debò.

Podem dedicar aquesta estona a pensar-hi, prendre’n consciència, sense més pauta concreta.

O també, fer servir com a estratègia:

prendre consciència de que potser estem vivint els últims moments o dies en aquesta meravellosa terra. El contrast ens pot ajudar a posar al descobert la “personalitat-rutina”.

Lo que estás haciendo ahora puede ser tu último acto sobre la tierra. No hay poder capaz de garantizar que puedas vivir un minuto más. (…) Si esto fuera tu última batalla, yo diría que estás desperdiciando en tonterías tu último acto sobre la tierra. (123-124).

 

1.

Podríem triar una franja ja viscuda o a punt de viure-la. Per exemple, el que hem viscut aquesta tarda. O el que previsiblement serà el nostre matí, demà.

Sense pressa, poc a poc, revisc la tarda (o projecto demà).

Què he fet (o faré), on he estat, a qui he vist… Què m’ha mogut, m’ha importat alguna cosa, o no,… Observo.

2.

I ara procuro mirar-m’ho, reviure-ho, des de la profunda consciència de no tenir ja més oportunitats de viure aquella estona, d’estar amb aquelles persones, de ser en aquell lloc…

Submergir-nos en la tarda (o matí de demà) amb la profunda consciència d’oportunitat única. Com ho vivim, com ho assaborim, què canvia.

3.

Prenent consciència del contrast, puc “caçar-me?”, atrapar algun hàbit-rutina? Comprendre com aquest comportament em treu llibertat, flexibilitat, capacitat d’estar del tot present, vivint de debò?

 

—————————-

 

Per continuar aprofundint aquests dies, ens pot servir mirar-ho des de la perspectiva de Nisargadatta (Yo soy Eso). 

Per Nisargadatta el fet de viure identificats amb aquesta “personalitat” (que no és més que “un conjunt d’hàbits i records”) és l’obstacle per a poder experimentar l’ésser il·limitat que som (‘ho sóc tot’, ‘sóc tots els éssers’, ‘amor sense límits’, …). Proposa l’observació per a poder-nos-en adonar i sortir de la trampa.

 

La personalidad es sólo un obstáculo. (…) Mientras siga sin verla como un mero hábito, construido en la memoria e impulsado por el deseo, seguirá creyendo que usted es una persona, activa, pasiva, contenta o disgustada. (…) (153)

Véalo como lo que son: meros hábitos de pensamientos y sentimientos, conglomerados de recuerdos y de deseos. (…) Esas autoidentificaciones son la causa de la esclavitud. (…) Cuando usted entiende que es el testigo puro y tranquilo, y que la conciencia sin miedos es su verdadero ser, usted es el ser. Es el origen, la Posibilidad Inagotable.  (110) No se conoce a sí mismo como algo separado del mundo, es el mundo. (156)

Sea egoísta del modo adecuado. Destruya todo lo que se interponga entre usted y la felicidad. Sea todo, ámelo todo, sea feliz, haga feliz. No hay felicidad mayor. (167)