Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius. Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana. Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
La societat de coneixement globalitzada i les seves conseqüències epistemològiques, antropològiques, axiològiques i religioses
Ponència presentada al “Primer Coloquio Internacional. Diálogos: presente y futuro de las religiones y la espiritualiad, sus contextos en Europa y America Latina”.
22-26 de març, 2011. Guadalajara (Mèxic). Organitzen: Universidad de Guadalajara, ITESO, UNIVA, Colegio de San Luís i CETR
(descarregar text complet –pdf-)
Aquest escrit pretén calibrar una sèrie de transformacions produïdes a Espanya, a Europa Occidental en general i altres països, per causes econòmiques, històriques, i culturals, que, al nostre parer, tenen una tendència expansiva inevitable. Les conseqüències d’aquestes transformacions són de tot tipus, però especialment són de caràcter axiològic, antropològic, epistemològic, i religiós.
Una sèrie de grans transformacions en les formes de vida tenen importants conseqüències en el més profund de les nostres concepcions culturals. Aquestes grans transformacions, al nostre parer, són: l’enfonsament complet de les societats preindustrials i l’emigració massiva del camp a la ciutat, la generalització de la indústria, l’assentament de les societats de coneixement, innovació i canvi continu i la globalització. Les conseqüències són: el desmantellament axiològic d’individus i col.lectius, la crisi de l’epistemologia mítica, el canvi de l’antropologia i la crisi mortal de les religions. Per gestionar aquesta difícil situació comptem amb dos potents auxiliars: l’epistemologia axiològica i la intensificació del cultiu de la qualitat humana profunda.