Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
La societat de coneixement globalitzada i les seves conseqüències epistemològiques, antropològiques, axiològiques i religioses
Ponència presentada al “Primer Coloquio Internacional. Diálogos: presente y futuro de las religiones y la espiritualiad, sus contextos en Europa y America Latina”.
22-26 de març, 2011. Guadalajara (Mèxic). Organitzen: Universidad de Guadalajara, ITESO, UNIVA, Colegio de San Luís i CETR
(descarregar text complet –pdf-)
Aquest escrit pretén calibrar una sèrie de transformacions produïdes a Espanya, a Europa Occidental en general i altres països, per causes econòmiques, històriques, i culturals, que, al nostre parer, tenen una tendència expansiva inevitable. Les conseqüències d’aquestes transformacions són de tot tipus, però especialment són de caràcter axiològic, antropològic, epistemològic, i religiós.
Una sèrie de grans transformacions en les formes de vida tenen importants conseqüències en el més profund de les nostres concepcions culturals. Aquestes grans transformacions, al nostre parer, són: l’enfonsament complet de les societats preindustrials i l’emigració massiva del camp a la ciutat, la generalització de la indústria, l’assentament de les societats de coneixement, innovació i canvi continu i la globalització. Les conseqüències són: el desmantellament axiològic d’individus i col.lectius, la crisi de l’epistemologia mítica, el canvi de l’antropologia i la crisi mortal de les religions. Per gestionar aquesta difícil situació comptem amb dos potents auxiliars: l’epistemologia axiològica i la intensificació del cultiu de la qualitat humana profunda.
