Marià Corbí A un vivent que té un doble accés a la realitat se li plantegen dues possibilitats: una és fer totes les construccions culturals recolzades en la nostra condició necessiteu i, per tant, en l'autoreferència a la nostra condició de vivents, la qual cosa suposa que fem les construccions i la seva gestió des de la nostra egocentració que, per les dificultats que es presenten, es transforma en egoisme. L'altra possibilitat recolzem totes les nostres construccions culturals en l'experiència de la dimensió absoluta de la nostra condició humana. La humanitat, en tota la seva història, ha fonamentat tots els trets de la cultura i les seves construccions al servei de la nostra condició d'individualitats necessitades mogudes per l'ego, les necessitats i els desitjos. Des d'aquell individu necessitat i egoista es van construir tots els tipus d'organitzacions socials, tots els col·lectius, països, etc. Tota la realitat de la terra és aquí al nostre servei, disposada a la nostra explotació.
La societat de coneixement globalitzada i les seves conseqüències epistemològiques, antropològiques, axiològiques i religioses
Ponència presentada al “Primer Coloquio Internacional. Diálogos: presente y futuro de las religiones y la espiritualiad, sus contextos en Europa y America Latina”.
22-26 de març, 2011. Guadalajara (Mèxic). Organitzen: Universidad de Guadalajara, ITESO, UNIVA, Colegio de San Luís i CETR
(descarregar text complet –pdf-)
Aquest escrit pretén calibrar una sèrie de transformacions produïdes a Espanya, a Europa Occidental en general i altres països, per causes econòmiques, històriques, i culturals, que, al nostre parer, tenen una tendència expansiva inevitable. Les conseqüències d’aquestes transformacions són de tot tipus, però especialment són de caràcter axiològic, antropològic, epistemològic, i religiós.
Una sèrie de grans transformacions en les formes de vida tenen importants conseqüències en el més profund de les nostres concepcions culturals. Aquestes grans transformacions, al nostre parer, són: l’enfonsament complet de les societats preindustrials i l’emigració massiva del camp a la ciutat, la generalització de la indústria, l’assentament de les societats de coneixement, innovació i canvi continu i la globalització. Les conseqüències són: el desmantellament axiològic d’individus i col.lectius, la crisi de l’epistemologia mítica, el canvi de l’antropologia i la crisi mortal de les religions. Per gestionar aquesta difícil situació comptem amb dos potents auxiliars: l’epistemologia axiològica i la intensificació del cultiu de la qualitat humana profunda.
Relacionats
