Marià Corbí El nostre ésser cognoscitiu es una suma diversificada de funcions psíquiques: percepció, sensibilitat, coneixement, amor, imaginació, voluntat, etc.; tot això són aspectes diferents del nostre ésser cognoscitiu. El nucli del nostre ésser és percebre, prendre consciència. Caminar cap al coneixement no pot tenir fi. Sempre encetant mons nous. El camí cap a la veritat, és un camí i una cerca que es fa amb tot l'ésser, amb la ment i el sentir. La Veritat que s'indaga és, alhora, la veritat humana i més enllà de tota mesura humana. És un camí sense fi. És aprendre a ser testimonis imparcials del misteri sense fi de l’existència. La naturalesa humana i el seu destí és aprendre, i aprendre sense límit. El seu ésser consciència-testimoni és el que el defineix, i arribar a ser aquesta consciència-testimoni és el que constitueix la seva beatitud. Las creacions de la nostra ment dirigeixen la nostra sort com a humans.
A casa meva -Lalla, mística del Caxmir-
Res a contemplar!
Ni Tu, ni jo, ni objecte, ni mètode.
L’actor de l’acció ha perdut la identitat.
El cec no el pot percebre
Però aquell de consciència immaculada
en entreveure’l, es fon en el Suprem.
Quan mantenia el lligam amb el meu cos
et vaig perdre.
Passava els dies buscant-te
Fins que et vaig descobrir en mi,
l’Ésser i Xiva es van unir
en una joiosa reverberació.
Netejat el mirall de l’esperit
de les seves cendres,
Amb una claredat lúcida,
vaig reconèixer l’Ésser en mi.
I quan l’he vist a casa meva
He sabut que ho era tot
i que jo no era res.
(Lalla -s.XIV-, poetesa mística del Caxmir, d’espiritualitat tàntrica, a cavall entre l’hinduisme i el budisme tibetà)