Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.
A casa meva -Lalla, mística del Caxmir-
Res a contemplar!
Ni Tu, ni jo, ni objecte, ni mètode.
L’actor de l’acció ha perdut la identitat.
El cec no el pot percebre
Però aquell de consciència immaculada
en entreveure’l, es fon en el Suprem.
Quan mantenia el lligam amb el meu cos
et vaig perdre.
Passava els dies buscant-te
Fins que et vaig descobrir en mi,
l’Ésser i Xiva es van unir
en una joiosa reverberació.
Netejat el mirall de l’esperit
de les seves cendres,
Amb una claredat lúcida,
vaig reconèixer l’Ésser en mi.
I quan l’he vist a casa meva
He sabut que ho era tot
i que jo no era res.
(Lalla -s.XIV-, poetesa mística del Caxmir, d’espiritualitat tàntrica, a cavall entre l’hinduisme i el budisme tibetà)
Relacionats
