Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
A casa meva -Lalla, mística del Caxmir-
Res a contemplar!
Ni Tu, ni jo, ni objecte, ni mètode.
L’actor de l’acció ha perdut la identitat.
El cec no el pot percebre
Però aquell de consciència immaculada
en entreveure’l, es fon en el Suprem.
Quan mantenia el lligam amb el meu cos
et vaig perdre.
Passava els dies buscant-te
Fins que et vaig descobrir en mi,
l’Ésser i Xiva es van unir
en una joiosa reverberació.
Netejat el mirall de l’esperit
de les seves cendres,
Amb una claredat lúcida,
vaig reconèixer l’Ésser en mi.
I quan l’he vist a casa meva
He sabut que ho era tot
i que jo no era res.
(Lalla -s.XIV-, poetesa mística del Caxmir, d’espiritualitat tàntrica, a cavall entre l’hinduisme i el budisme tibetà)
