Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors.
Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai?
Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.
A casa meva -Lalla, mística del Caxmir-
Res a contemplar!
Ni Tu, ni jo, ni objecte, ni mètode.
L’actor de l’acció ha perdut la identitat.
El cec no el pot percebre
Però aquell de consciència immaculada
en entreveure’l, es fon en el Suprem.
Quan mantenia el lligam amb el meu cos
et vaig perdre.
Passava els dies buscant-te
Fins que et vaig descobrir en mi,
l’Ésser i Xiva es van unir
en una joiosa reverberació.
Netejat el mirall de l’esperit
de les seves cendres,
Amb una claredat lúcida,
vaig reconèixer l’Ésser en mi.
I quan l’he vist a casa meva
He sabut que ho era tot
i que jo no era res.
(Lalla -s.XIV-, poetesa mística del Caxmir, d’espiritualitat tàntrica, a cavall entre l’hinduisme i el budisme tibetà)
Related Posts
This Post Has 0 Comments