PETITA SELECCIÓ POÈTICA
Som els atrafegats.El pas del temps, però,tingueu-lo per fotesadins el que sempre persisteix.Tot allò que és desficiben prest haurà passat;car és el que perdura,l’únic que ens inicia.Nois no esmerceu l’esforçen la velocitatni en l’intent de volar.Tot és assossegat;la fosca i la claror,la flor i el llibre. (Rainer Maria Rilke. Sonets a Orfeu) La primavera ha retornat. La terra és com un nen que sap poemes, molts, moltíssims..., oh! Pel gran esforç del llarg estudi fet rep ara el premi. Sever fou el seu mestre. Ens agradava veure la blancor en la barba d'aquell home vell. Ara, com el verd, com el blau es diuen, podem preguntar-li, que ella ho sap, ho sap! Terra de vacances, amb tots els infants feliç ara juga. Volem atrapar-te, radiant de joia. El més alegre ho aconseguirà. Allò que el mestre li ensenyà, moltíssim, i el que està imprès a les arrels i als llargs…
Aqueste llagado corazón
Por Michele Naglis,"Cantos de Ifigenia”, 1991 ¿Por qué, pues has llagado aqueste corazón, no le sanaste?” Sn. Juan de la Cruz ¿Qué flores no te tomado de tus manos? ¿Qué fieras no he vencido por tu amor? ¿Qué oscuridad no he desafiado hasta el cansancio por tus ojos? ¿Qué centinelas no abatí para llegar al lecho en que reposas? ¿Qué auroras no he agotado tras tus pasos? ¿Qué bosques, qué peligros, no he cruzado valerosa? ¿Qué espinas no han herido mis manos y mis pies? ¿Qué lágrimas fatigan mis ojos doloridos? ¿Qué límites no he roto por tu cuerpo? ¡Cuántas veces abrí la puerta de mi alcoba buscando tus palabras, tus besos, tus caricias! ¡Cuántas veces oí tu voz que me llamaba y el aire de tu cuerpo danzando tras mi puerta! Mi alma se escapaba al escucharte, pues mi amor se alzaba hasta lo alto de los cielos…
L’escolta
Hugo Mugica I. L'escolta poètica, la seva comprensió no és aprehendre, és lliurar-se; és la renuncia al desig de poder inserit en el saber, renuncia al saber com a possibilitat de possessió, d'esborrar l'alteritat. II. La comprensió poètica no aboca en un discurs sobre el que s'ha entès, no és tan sols un acte del pensar: és la sensibilitat, la vulnerabilitat passible d'acollir, de deixar venir, d'emparar allò altre com a altre; és el deixar-se alterar per l'alteritat, transfigurar pel sentit, il•luminar per la bellesa, o ferir-se pel que és sublim. III. No es tracta d' una mera passivitat, es tracta de ser passible, capaç d'acollir l'alteritat com a alteritat: com fecunditat, revelació que revela el que crea. (del llibre de Hugo Mugica. Lo naciente: pensando el acto creador. Valencia, Pre-Textos, 2007. p.82)
Seducción
Poema de Michele Naglis Me sedujiste, Yahvé y me dejé seducir. Fuimos fuertes en el amor y nos vencimos. Subimos juntos, tomados de la mano la escala de Jacob mientras el ángel, asombrado miraba la ascensión de los amantes. Dispuesta a vencerte en las lides del amor vestí mis mejores galas para tus ojos, bálsamo del Líbano puse sobre mi piel y perfumé mi cuerpo con el sagrado aroma de los montes. Provoqué tu ingenio con mi astucia con fuertes ironías desafié tu indiferencia, porque eras para mí como la Ciudad del Sol construida según las leyes de la Vida. Tu palabra quemaba mis entrañas. Y yo decía: “No me acordaré más de Él, no volveré a hablar en Su nombre”. Pero tu palabra en mi interior se convertía en fuego que devora encerrado en mi corazón quemando mis entrañas y mis huesos. Traté de contenerla, pero no pude. Quienes…
Comiat. Josep Palau i Fabre
Comiat Ja no sé escriure, ja no sé escriure més. La tinta m'empastifa els dits, les venes... -He deixat al paper tota la sang. ¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré escriure la polpa del fruit d'or sinó en el fruit, la tempesta en la sang sinó en la sang, l'arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre? ¿On podré dir la mort sinó en la meva mort, morint-me? La resta són paraules... Res no sabré ja escriure de millor. Massa a prop de la vida visc. Els mots se'm moren a dins i jo visc en les coses. (Poemes de l'alquimista. Proa, p.193)