Petit tast de poesia xinesa
Copsar el batec de l’instant, el fluir de l’existència, per tal que la vida l’integri i en sigui una expressió... és un anhel que pren forma, molt especialment, en la poesia xinesa. En són una bona mostra els 74 poemes de l’antologia Pedra i pinzell (Alpha, 2012. 173 p.), a cura de Manel Ollé. Versos sense artificis que conviden a obrir els ulls i a endinsar-se en l’entorn. I que ens recorden les paraules del lletrat Wang Changling: Un poema és bo quan l’últim vers fa que el pensament s’estengui sense fi. CAUEN ELS FRUITS DEL PRUNER Shijing (s-X-VII aC) Cauen els fruits del pruner. Només en queden set. Joves que ens desitgeu: han arribat temps de collita. Cauen els fruits del pruner. Només en queden tres. Joves que ens desitgeu: just ara arriba el nostre temps. Cauen els fruits del pruner. N’hem omplert les senalles. Joves que ens desitgeu:…
El Haiku: vía espiritual
El haiku es el arte poético de inmovilizar, a través de la palabra, la sensación de eternidad que en el alma sensible del poeta produce el milagro del instante, captando relaciones, hasta entonces no observadas, que ligan entre sí, en una unidad esencial, los seres y las cosas, desvelando la armonía primordial del mundo. El haiku tranforma espiritualizando el cuerpo, mediante la restauración de los sentidos a su estado original, el del niño que toca el mundo como una sola cosa con ello. Ya no se trata de contemplar el mundo sino de “estar en el mundo”, convirtiendo la mirada en consciencia. A partir de entonces, ya jamás se volverá a ver el mundo con los mismos ojos sino que ya se ven todos los seres y las cosas como imágenes que reflejan una luz invisible. Se encuentra al mundo tal como es, renunciando al mundo tal como se pensaba…
Maduresa interior
Amb una calma total i amb tot el cerimonial requerit, com si tingués temps infinit interiorment, un mestre té sempre temps infinit, l'abat es va posar a preparar la tinta. Amb un moviment regular de la mà, va estar fregant fins que l'aigua va quedar negra. Sorprès en veure que fos el propi Mestre el que feia aquest treball, vaig preguntar quina era la raó. La seva resposta va ser molt significativa: "Gràcies al tranquil moviment de balanceig de la mà que prepara la tinta acuradament, una gran calma es va apoderant de tot l'ésser, i únicament d'un cor en calma perfecta és d'on pot néixer alguna cosa perfecte. Vull referir aquí una història viscuda per explicar millor aquest concepte de maduresa interior i del compliment que, necessàriament, té com a efecte. Va ser en una visita a un claustre japonès, a Kyoto, el 1945. Un amic japonès va aconseguir per a mi una audiència…
Vaig intentar arribar directament al silenci
El 6 de febrer moria a Barcelona Antoni Tàpies, el pintor que "sentia l'obra d'art com a suport de la meditació" –segons escrivia José Ángel Valente. Tàpies va reflexionar i escriure en diverses ocasions sobre la relació entre l'art i la recerca interior, art i silenci, art i indagació de l'absolut. Oferim aquí una selecció de textos extrets d'un petit gran llibre que inclou una conversa entre Valente i Tàpies, així com alguns escrits de tots dos. [Antoni Tàpies; José Ángel Valente. Comunicación sobre el muro. Ediciones de la Rosa Cúbica, 1998. 61 p.] A.T. - Los pintores debemos mucho a la poesía, a la poesía y a la música… J.A.V. - Ocurre que la materia original sobre la que trabajamos todos es la misma. Es esa materia en la que uno no sabe muy bien qué va a encontrar, esa materia oscura. De ella cada uno saca algo con…
Poemes japonesos a la mort
En la cultura japonesa hi hagut el costum de deixar escrit en forma de poema el darrer pensament davant la pròpia mort imminent. Aquí presentem una petita mostra de poemes escrits per samurais, monjos zen i poetes de haikus extrets de Yoel Hoffmann Poemas japoneses a la muerte. DVD ediciones. Barcelona, 2000. Poemes escrits per samuráis Ota Dokan (1432-1486) estudiós de l’art militar i poeta, va ser apunyalat en la banyera. Amb les mans al punyal que tenia clavat va pronunciar el següent poema i morí: Si no hubiera sabido que ya estaba muerto, habría lamentado perder la vida. Yoshitaka governador d’una de les illes del Japó (XVI) va ser vençut per un dels seus generals rebels. Abans de suïcidar-se va composar: Tanto el vencedor como el vencido no son sino gotas de rocío, sino el resplandor de un rayo. Así deberíamos ver el mundo. Poema del samurai Sukemoto del segle XIV que després d’estampar-hi el seu…