10. EL CULTIU DE LA QUALITAT HUMANA EN UNA CULTURA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
14 i 21 de març Presencial i online De 18h a 19:30h Preu: 30 euros
12. REPTES DE LES SOCIETATS D’INNOVACIÓ: CURS SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE SISTEMES DE MOTIVACIÓ I COHESIÓ COL·LECTIVES
Dates: 14 dilluns, del 6 d'ocutubre del 2022 al 26 de gener del 2023 Horari: de 16h a 19h
Un nou món que has de conèixer: la irrupció de la tecnologia a la vida quotidiana
Un món cada cop més tecnològic està present en el nostre dia a dia. No és una visió d’un futur pròxim, sinó la nova realitat que estem vivint. Carn impresa en 3D i l’agricultura molecular, robots que treballaran amb nosaltres, la Intel·ligència Artificial condicionant les nostres accions i la Realitat Virtual construint un més enllà 2.0.
Egocentración y egoísmo
Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.
Societat de coneixement i lliure accés al cultiu de la Qualitat Humana Profunda sense creences
Francesc Torradeflot En el nostre marc de supervivència, que és la Societat de Coneixement (SC), basada en la ciència i tecnologia en canvi i generació contínua de nous productes i serveis, no és viable el cultiu de la qualitat i subtilitat humana des de cap mena de submissió a creences, poders o supòsits. En la història del cultiu de la qualitat humana i de la seva formulació (en la història de la per molts anomenada “espiritualitat”), sovint ens trobem amb l'ús del terme Déu, en la majoria dels casos sota figuracions o formulacions teistes del mateix. Aquest terme pot ser usat de manera simbòlica, cas en què no queda fixat per cap creença i pot expressar l'experiència de la dimensió absoluta de la realitat sense fixar-la, o ser interpretat de manera mítica, reflectint així la creença que darrere del terme hi ha una realitat fixa i descriptible.
Allò natural-digital a les societats de coneixement
José Manuel Bobadilla L'epistemologia axiològica ens ofereix algunes dades per afrontar aquesta qüestió: (1) No som ningú vingut a aquest món, sinó que som aquest món, (2) no hi ha un món natural allà fora i (3) som un animal constituït com a tal per la llengua i el nostre món és una modelació a la mida de les nostres necessitats. Des d'aquestes dades podem dir que el món humà és un món modelat per la llengua i, en conseqüència, afirmem que no hi ha un món natural allà fora, ja que tot és una modelació feta des de la llengua, però això vol dir que tota modelació que faci lanimal-humà és no-natural o artificial? No.