9. EL CONTINU TECNOLÒGIC-NATURAL A LES SOCIETATS ACTUALS
11, 18 i 25 de novembre tres divendres de 18:30h a 20h Aportació: 45 euros
10. EL CULTIU DE LA QUALITAT HUMANA EN UNA CULTURA DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA
14 i 21 de març Presencial i online De 18h a 19:30h Preu: 30 euros
12. REPTES DE LES SOCIETATS D’INNOVACIÓ: CURS SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE SISTEMES DE MOTIVACIÓ I COHESIÓ COL·LECTIVES
Dates: 14 dilluns, del 6 d'ocutubre del 2022 al 26 de gener del 2023 Horari: de 16h a 19h
Un nou món que has de conèixer: la irrupció de la tecnologia a la vida quotidiana
Un món cada cop més tecnològic està present en el nostre dia a dia. No és una visió d’un futur pròxim, sinó la nova realitat que estem vivint. Carn impresa en 3D i l’agricultura molecular, robots que treballaran amb nosaltres, la Intel·ligència Artificial condicionant les nostres accions i la Realitat Virtual construint un més enllà 2.0.
Egocentración y egoísmo
Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.
Societat de coneixement i lliure accés al cultiu de la Qualitat Humana Profunda sense creences
Francesc Torradeflot En el nostre marc de supervivència, que és la Societat de Coneixement (SC), basada en la ciència i tecnologia en canvi i generació contínua de nous productes i serveis, no és viable el cultiu de la qualitat i subtilitat humana des de cap mena de submissió a creences, poders o supòsits. En la història del cultiu de la qualitat humana i de la seva formulació (en la història de la per molts anomenada “espiritualitat”), sovint ens trobem amb l'ús del terme Déu, en la majoria dels casos sota figuracions o formulacions teistes del mateix. Aquest terme pot ser usat de manera simbòlica, cas en què no queda fixat per cap creença i pot expressar l'experiència de la dimensió absoluta de la realitat sense fixar-la, o ser interpretat de manera mítica, reflectint així la creença que darrere del terme hi ha una realitat fixa i descriptible.